Intel·lecte

Excuses tecnològiques

2011-12-13T10:53:00.000+01:00

Des que vaig poder, a l'escola i a l'institut, preferia fer els treballs a màquina (o ordinador quan n'hi va haver d'assequibles) així almenys si poses una v enlloc d'una b tens l'excusa que estan de costat al teclat.

I això segueix essent vàlid actualment.

Medicina pràctica actual

2011-12-02T08:00:00.000+01:00

No hi ha res que no es es curi amb àrnica, llàgrimes i alcohol.
I no forçosament en aquest ordre ni amb tots els elements.

El conte invisible

2011-11-16T07:07:00.000+01:00

Va posar l'esquena dreta, va inspirar, es va cruixir el coll i va començar.
El cap li bullia, el coll ben sec i el pit amb el batec del cor ressonant-li fins als timpans. Tenia moltes coses que defensar, que dir, que rebatre, masses, potser, i tot. I si no anava alerta li podia sortir el tret per la culata. Que en sortiria gent ferida estava més que clar, que ell quedaria tocat per sempre més no en tenia cap dubte. Una altra lacra, una marca de guerra, tampoc no li vindria d'aquí. Una ultima inspiració, va prémer els punys i va tancar els ulls. Un flash de com havia arribat fins aquest punt, del que havia fet i del que volia deixar clar d'una vegada per totes el va sorprendre. Ara calia fer el que calia fer.
Els seus dits es movien tant ràpid que més que acariciar el teclat el martellejava a cops sincopats i arrítmics. Amb un no res havia passat ja un paràgraf i n'encetava un altre. Detalls i records s'entrellaçaven entre paraules que apareixien soles, ell no les pensava, ell era merament un instrument per tacar de sentit el paper. De negre el blanc. Una descripció una mica visceral el va fer parar i esborrar les dues últimes frases, però tan bon punt acabava, una millor i més precisa imatge es formava en impulsos als seus dits.
Per començar el tercer paràgraf va escollir una metàfora bona, coneguda i suada, però bona. I és que a vegades cal repetir les coses més bàsiques i, si cal dir el nom del porc a algú, doncs se li diu, perquè moltes vegades s'obliden les grans veritats. Com ell s'oblidava de l'ordre del que volia dir i es limitava a relatar-ho tot, amb detalls el que calia, sense massa floritures el que no. Sense pausa, sense perdre el ritme. Si una situació passava després o abans del moment en que l'escrivia no passa res, perquè ja la posarà a lloc quan toqui. Com ara, que ha col·locat aquesta frase que estava escrita des de fa estona. I així queda més clar tot. El final l'escriu ara, però el deixa a sota, perquè els salts de línia ja el faran baixar a on li toca.
Un cop definida la presentació de la història, el nus no se li fa gens feixuc, i les coses es desenvolupen entre línies de text amb algun gir divertit. Amb algun punt que sorprendrà al lector, tot i que si ha estat atent pot endevinar alguna de les motivacions que el porten a relatar tota la situació. Una parada per obrir el carter que portava un certificat l'obliga a rellegir des del començament el que ha fet. Encara que amb lectura diagonal no triga gens a tornar a agafar el fil i en aquesta mateixa sentència segueix amb el relat. Ara toca el moment nostàlgic, no sap com se'l prendran, encara que tampoc no li preocupa molt. Aquí el to es torna una mica més romàntic, fa servir alguna paraula heptasíl·labica, o més, comparacions, hipèrboles i metaparàfrasis. Al seu cap hi sona música clàssica, per aquest moment en concret. Tot i que té una sessió de minimal-techno que l'acompanya en el seu petit periple novelístic. Igual com l'acompanya aquest petit ordinador en el que sempre escriu. Igual com s'acosta, per fi, el desenllaç de la història.
Para un moment per reflexionar, no massa, per veure com anirà a on vol anar. Perquè si el camí encara no està escrit, el destí si.
Decideix fer un punt i a part potser innecessari, i que segur que qualsevol editor voldria treure, però que li permet agafar arrencada per llençar-se de cap a la piscina. Prem intro per penúltima vegada.
I segur que ara et preguntes perquè ha escrit tot això.
Per saber com acaba.

Onzes

2011-11-11T11:11:00.000+01:00

Onze de l'onze de l'onze, a les onze i onze, del (dos mil) onze.
11-11-11, 11:11

RED Scarlet-X versus Canon C300

2011-11-04T11:48:00.001+01:00

Ahir va ser un dia intens als EUA ja que tant la companyia Canon com RED havien anunciat que presentarien "una cosa" que revolucionaria el món de la foto i/o cinematografia digital.

Per la banda de RED els rumors eren més que segurs que presentarien la versió "petita" de les seves càmeres, la Scarlet-X. Una càmera amb unes prestacions increïbles:

SENSOR	14 MEGAPIXEL MYSTERIUM-X™
PIXEL ARRAY	5120 (h) x 2700 (v)
DYNAMIC RANGE	13.5 stops, up to 18 stops with HDRx™ 6 fps with 5K FF and HDRx On 12 fps with 4K HD and HDRx™ On
MAX IMAGE AREA	5120 (h) x 2700 (v)
LENS COVERAGE	27.7mm (h) x 14.6mm (v) = 31.4 mm (d)
LENS MOUNT	Al Canon EF (PL mount optional)
MAX DEPTH OF FIELD	Equivalent to S35mm (Motion) / APS-H (Still) lenses
ACQUISITION FORMATS	5K FF REDCODE RAW (Full Frame) 4K HD REDCODE RAW 3K HD REDCODE RAW 1080p REDCODE RAW 1K REDCODE RAW
PROJECT FRAME RATES	23.98, 24, 25, 29.97, 47.96, 48, 50, 59.97
MONITOR/PROGRAM OUTPUT	HD-SDI and HDMI with Frame Guides and Look Around or Clean Feed 1080p 4:2:2, 720p 4:2:2 SMPTE Timecode, HANC Metadata, 24-bit 48Khz Audio
DIGITAL MEDIA	REDMAG (SSD) Module : (64, 128, 256GB Media)
REDCODE™	16-bit RAW Processing : Compression choices of 18:1 to 3:1 1-12 fps 5K FF 1-30 fps 4K HD 1-48 fps 3K HD 1-60 fps 1080p HD 1-120 fps 1K
AUDIO	2 channel, uncompressed, 24 bit, 48KHz. Optional 4 channel, and AES / EBU digital audio.
MONITORING OPTIONS	RED LCD 5" Touchscreen Display BOMB EVF™ High Definition Viewfinder
REMOTE CONTROL	REDLINK Wireless, Ethernet, RS232, GPI Trigger
WEIGHT	5lbs. Body only
CONSTRUCTION	Aluminum Alloy
COLOR	Battleship Gray Brain Body, Black Canon Mount and Side SSD, All DSMC Modules Black
TEMPERATURE RANGES	Operating Range: 0˚C to +40˚C (32˚F to 104˚F) Storage Range: -20˚C to +50˚C (-4˚F to 122˚F)

D'altra banda, i fora de les especulacions més bromistes sobre Canon, la companyia nipona va presentar el model C300, una càmera que també és dedicada a la filmografia digital, però amb unes característiques una mica diferents (i inferiors, tot cal dir-ho):

HARDWARE

Camera type	Professional video
Width	5.2 inches
Height	7 inches
Depth	6.7 inches
Weight	3.2 pounds
Color	Black

SENSOR

Sensor size	35mm "full frame"
Sensor type	CMOS
Effective pixels	8.29 megapixels

CONTROLS

Minimum ISO (standard)	320
Maximum ISO (expanded)	20000

VIDEO

Video capture	Yes
Max. resolution	1080p
Standard framerate(s)	24, 25, 30, 50, 60
NTSC / PAL recording	NTSC, PAL

SOFTWARE

Supported video formats	MPEG-2

LENS

Supported mounts	Canon EF, PL Mount

STORAGE

Supported cards	CompactFlash (CF Type I), CompactFlash (CF Type II), SD, SDHC, SDXC
Multiple card slots	Yes

AUDIO

Microphone input	Yes

PORTS

Video out	Yes
Connection(s)	HDMI, 3.5mm stereo audio, XLR, HD-SDI, BNC

BATTERY

Model	BP-9

Un cop dit això i vistes les característiques, cal pensar si val la pena gastar 20.000$ per la C300 o 9.750$ per la Scarlet X, preu del cos només, i començar a afegir accessoris...

Moralitat

2011-11-03T13:29:00.000+01:00

La moralitat és una cosa inventada pels de classe baixa per impedir que els de la classe alta fem el que volem.

Jeff, Community

Sèries de sèries...

2011-10-20T13:54:00.000+02:00

Com cada any que comença el nou curs, les col·leccions per fascicles (on el primer val 1€ i els següents 9€...), les sèries, protagonistes inigualables de les tardes i nits, es tornen a afegir a la nostra rutina setmanal.

Algunes estrenes, alguna gran promesa que acaba en "great fail" i alguna sorpresa recuperada de fa temps...

Qaun tingui més temps us posaré alguna ressenya assenyada, de moment aquestes son les que segueixo o tonc previst seguir en breu:

Sospitosos habituals:

How i met you mother
House
Fringe
The Big Bang Theory
Community
Futurama
Game of Thrones
Band of Brothers
The Walking Dead

Estrenes:

Homeland
Person of interest (tot i que ja n'he llegit crítiques dolentes, per poder opinar almenys m'agradaria veure'n el pilot i un parell més, si s'aguanta...)

Novetats BennyBeat 001

2011-10-19T11:48:00.001+02:00

Heu pensat alguna vegada que passaria si haguéssiu de tornar a instal·lar el sistema (amb Windows!) i no teniu una còpia de seguretat [Clonezilla, Macrium Reflect...], o simplement voleu fer una instal·lació neta?

Si no teniu constància, Micrsoft limita el nombre de vegades que una llicència pot ser emprada (10 Màxim) a diversos ordinadors (ara enteneu perquè a alguns de vosaltres us mostra un globus amb el missatge de "No original" o "Pot ser víctima de pirateria", a més que aquesta clau no podrà tornar-se a fer servir mai més) però, Com podem solucionar-ho?

Advance Tokens Manager és una eina que ens permet fer una còpia de seguretat de l'estat de l'activació de la llicència (Win XP, Vista, 7 i Office 20XX), evitant que perdem el nombre d'intents a activar la mateixa llicència. No importa si volem canviar peces del maquinari (Gràfica, disc dur, Memòria RAM...), o si volem reinstal·lar Windows més de 10 vegades al mateix ordinador. També podem fer una còpia de seguretat encara que el sistema hagi estat instal·lat fa anys. Una veritable aplicació a tenir en compte!!!

De part del Benny !

CURIOSIDADES

2011-10-08T20:48:00.009+02:00

Hoy la cosa va de imágenes: grabados muy antiguos y lejanos, pinturas y fotos mucho más cercanas. Los grabados, muy hermosos, nos hablan desde un mundo aristocrático japonés. Lo hicieron en su día para los refinados aristócratas feudales y hoy se vende a las clases medias en forma de libro, supongo que para los amantes de formas exquisitas, antropólogos, profesores de estética o pirómanos 471. Las pinturas y fotografías vienen del Marruecos más contradictorio, urbano por excelencia. De la Casablanca de finales del siglo pasado. El grabado que encabeza esta entrada es de Hishikawa Moronobu, se titula Pareja joven y es de nuestro siglo XVII, allí periodo Enpô de 1673 a1681. El acento circunflejo en realidad es una línea horizontal. El que va a continuación es del XIX, de alrededor de 1833. Periodo Tenpô 4. Sobre el acento, idem. Pongo estos datos no por pedantería, a mí se me olvidan enseguida, pero hay gente más minuciosa y detallista que les gustan.

Y ahora viene el Marruecos que he conocido in situ. Dos pinturas muy modernas y una gasolinera muy propia. La pintura de abajo es de Azza Hachmi, se titula L'artiste et son monde, es de 1980 y está hecho mezclando técnicas.

Una amiga que daba clases de Estética en la universidad comentó que son los temas clásicos de la pintura occidental: la mirada, la naturaleza, el erotismo y el mundo de la madre. No sé, cuando me lo dijo me pareció curioso. El siguiente juega con óleos y cuentas y abalorios y no sé si sólo para adornar, pero el conjunto me resultó agradable de ver.

Para rematar, una pequeña historia: esta gasolinera estaba y está (ahora reformada) en el Bulevard Zhertouni, en un acceso principal al barrio del Maarif (el antiguo barrio de la colonia española con posibles). Es el bulevard por el que pasó en su día el rey Hassan para inaugurar la gran mezquita faraónica junto al mar de Casablanca. Dicho sea de paso, se financió con una especie de subscripción popular obligatoria. Además de sellos de correos especiales, como en Valencia después de la riada, cada comercio, hotel, peluquería, etc. mostraba un documento oficial en el que se decía la cuantía de su contribución. El día en que su caravana de vehículos pasó como un rayo por Zhertouni las aceras sólo estaban ocupadas por hileras de soldaditos armados bastante nerviosos y ¡todas las persianas de las viviendas debían estar bajadas! Un dato más, como la calidad de las fotos es bastante mala tengo que explicar por lo menos que en la última foto hay un hombre que vivía allí mismo, en un espacio de la gasolinera, detrás de ella, en el centro de la ciudad, en esa especie de covacha. Aunque no tenía un aspecto muylimpio, se lavaba todos los días al sol. Y recuerdo que aquel hombre, de unos cuarenta años, se movía lentamente y siempre sonreía. Yo diría que no fingía en absoluto, que realmente brotaba de él alegría. Misterios de la vida.

3 Poetas Postistas

2011-10-04T19:51:00.009+02:00

Hola, otra vez, salud2. Como el otro día citaba el postismo, apenas conocido en la España oficial y caballero, escribo a continuación unos poémas-muestra de 3 poetas que atraviesan el siglo pasado y a los que admiro mucho. Los introduzco con tres versos de Walt Whitman.

Confío en que os interesen lo suficiente.

INTRODUZCO:

¿Creíais que esas líneas verticales son las palabras?,¿esas curvas, ángulos, puntos?

No, esas no son las palabras, las palabras sustanciales están en la tierra y en el mar,

Están en el aire, están en ti.

I.- Carlos Edmundo de Ory (1923-2011)

DAME

Dame algo más que silencio o dulzura

Algo que tengas y no sepas

No quiero regalos exquisitos

Dame una piedra.

No te quedes quieto mirándome

como si quisieras decirme

que hay demasiadas cosas mudas

debajo de lo que se dice

Dame algo lento y delgado

como un cuchillo por la espalda

Y si no tienes nada que darme

¡dame todo lo que te falta!

1953

LOS AMANTES

Como estatuas de lluvia con los nervios azules

Secretos en sus leyes de llaves que abren túneles

Sucios de fuego y de cansancio reyes

Han guardado sus gritos ya no más

Cada uno en el otro engacelados

De noches tiernas en atroz gimnasio

Viven actos de baile horizontal

No caminan de noche ya no más

Se rigen de deseo y no se hablan

Y no se escriben cartas nada dicen

Juntos se alejan y huyen juntos juntos.

Ojos y pies dos cuerpos negros llegan

Fosforescentes olas animales

Se ponen a dormir y ya no más

1970

II.- Ángel Crespo (1926-1995)

LAS COSAS

Por los caminos encontramos bueyes,

Vamos contando testas de animales cornudos.

En los caminos encontramos árboles.

Vamos contando ramas de vegetales altos.

Vamos por los caminos contando hierbas.

pero también los bueyes cuentan presencias de hombres.

Y los árboles cuentan nervudos brazos de hombre.

Y las hierbas nos cuentan las pestañas.

Todas las cosas tienen

ojos para mirarnos,

lengua para decirnos,

dientes para mordernos.

Vamos andando igual que si nadie nos viese,

pero las cosas nos están mirando.

1949 o 50

DIOSES DE ANTAÑO

Los dioses aquí vienen

de dos en dos y llegan de la mano:

dios con dios, dios con diosa,

y ellas dos por el campo solitario.

Pudibundos se ocultan

del varón, no del pájaro,

del sol, no de la nieve,

y del mirto inmortal van coronados.

Sus manos y sus senos nunca tiemblan,

mas lucen espantados

y tímidos sus ojos, por el hielo

y su espejo fugaz multiplicados.

Hacen sonar al bosque como una harpa

o igual que una estampida de caballos;

no por amor, por furia

tampoco: recordando.

Y cuando miro al sol que, por la noche,

se desliza despacio,

veo su cuerpo transparente y frío

y otro dios a su lado.

Entre 1071 y 75

III.- Eduardo Chicharro (1905-1964)

HE VISTO AL DEMONIO EN EL BOSQUE (Dos fragmentos)

He visto al demonio en el bosque.

Pies tenía de casta doncella

y una túnica de blanco y sencillo tejido.

En el rostro traía una luz

de tinieblas profundas.

En sus manos bermejas traía

minúsculo un látigo y un sable de plata.

Una flauta y un libro vi volar a mi encuentro

mientas Él con los ojos veloces

me indicaba en su culto lenguaje el por qué.

Con Él mismo traía a su vera una ancila

medio esposa medio hombre

por el velo y el falo y los senos y el vello.

Iba el andrógino ser

con un perro a su vera

y era el perro que junto veíale

como un hombre con cada de simio.

Y a su vera

a la vera del perro, del andros, del Demon

un halcón se veía

con cabeza y garras y plumas de halcón

pero humana presencia. Una oruga

junto al ave agarrada en el suelo y el musgo quedaba.

De oro era la oruga y no hay más que decir.

...

Las risas que hasta entonces oía

cubriéndose iban de ojas y murmullos.

Abrí página cuarta o cuatro cuatro

y en ígneas letras ardían las palabras:

CUANDO VES A TU DIOS EN SU TRONO

MIENTES TU Y MIENTE EL DIOS.

Y la flauta se vino hasta mis labios

y en su dulce tañido

pude ver más allá de aquellos bosques.

Las letras ahora hablaban encendidas:

CUANDO VES MÁS ALLÁ DESDE TU BOSQUE

VES A DIOS Y ERES DIOS.

Y la flauta en tañidos me obligaba

a elevarme en los aires y a volar.

descendido hasta el libro lo leía

como en letras agónicas:

VOLARÁS CUANDO CIERRES LOS TUS OJOS

Y LO HARÁS SI MALDICES PADRE Y MADRE.

Escapóse la flauta y se metió por el tronco de un árbol.

En su busca corría y la llamaba nombres de flauta

y en el tronco y el hueco y mis voces y manos metía

por tener a esa flauta otra vez

mientras risas oía, murmullos triunfantes.

Y en el hueco había libro

y el el sitio del libro, volvíme, había fuego

y en el sitio de la otra, volvíme, había agua

y en el sitio del fuego, volvíme, había hembra

y en el sitio del tronco, volvíme, había hombre.

Volvíme: en el sitio de la hembra había sima

y en el sitio, volvíme, del hombre había cumbre

y era ingente en el centro del bosque.

Miré a sus espaldas y arañas bajaban.

De la altísima cima bajaban tres ríos:

El YO-SOY-YO el VIENTRE-PIERNA y el TODO-LO-SÉ

y tres ascuas nubes con tres bestias grandes:

un cangrejo un león y un humeante pájaro

...

1949,

¿Qué os parece? A mí me impresiona mucho. No sólo porque esté escrito en los años tenebrosos.

Ahora se edita una revista postista con poca difusión, claro, que se llama "Trece trenes" en honor a un verso de Chicharro. Google lo sabe todo.

Postdata

2011-09-27T18:55:00.003+02:00

P.D. Como soy un analfabeto informático y un precipitao se me ha borrado el texto que iba con la nena guapa y el angelito. Más o menos decía que a ver si averiguáis qué le enciende la niña al angelito que no es un angelito sino Cupido.

La pintura es de 1892 y la hizo Ignacio Pinazo, de Godella, Valencia. En su pueblo hay un palacete-museo muy guapo de ver.

2011-09-27T16:19:00.007+02:00

Hola, soy Néstor. Muuuchas gracias por admitirmes. Me gusta la idea de ser corresponsal en el exterior. Siempre me ha gustado el exterior: el campo, el extranjero, lo extraño. Esas cosas.

Por eso también me gusta ser como todo el mundo que no es un clon genético... o social: raro, distinto, loquito. Pero no colgao que ahí sólo se sufre. Locura controlada, como decían los postistas, un pequeño grupo de grandes poétas, de los que casi no se habla, nada menos que de los años 50, cuando seguía habiendo maquis y somatén.

De la segunda, Javier Calvo, lo más interesante era ver el vídeo del hombre entregado en cuerpo y alma a sus pinturas que son modelos maniquís con vestidos de pasarela con los volúmenes pintados a base de figuras geométricas. Como imitando el cubismo. Curioso. El vídeo no os lo puedo enseñar, lo siento.

Sobre el tercero, José Manuel Ciría, primera y última no diré nada más que están hechas con óleo y collage de plásticos y lonas recortados y grapados además de pegados, supongo. La técnica me gusta hasta para enredar en plan aficionado. ¿Qué os parecen los cuadros?

Com fer Root a un HTC Desire

2011-09-27T08:00:00.000+02:00

L'altre dia, cansat de no tenir control sobre les coses que son meves, en aquest cas el telèfon HTC Desire (Movistar), vaig decidir fer les coses ben fetes.

Primer de tot cal dir que, tot i que m'agrada molt personalitzar i modificar els útil tecnològics al meu gust, no ho haguera fet si cada dos per tres el telèfon em diguès que no lo queda memòria interna. I com s'allibera memòria? Doncs passant apicacions a la targeta SD. Però, i aquí resideix el terme "prendre control", no totes les aplicacions que venen amb el telèfon s'hi poden passar. Perquè? Doncs perquè la companyia que el dóna així ho ha volgut.

El terme Root, Superuser, o directament alliberar, es refereix a això, a treure les restriccions que imposa la companyia a l'hora de "regalar" el telèfon.

Inicialment és veu prou complicat, però per sort hi ha gent que en sap d'enginyeria inversa i ho faciliten molt. Així és com ho vaig fer jo:

Tot el procés el vaig fer des d'un ordinador amb Linux, ja que amb el windows hi ha algun problema amb els drivers USB referents al telèfon, cal NO tenir instal·lat el programari de HTC Sync, i jo no aconseguia que el PC em reconegués que connectava el terminal. Amb Linux cap problema, com sempre.

Cal dir que per Rootejar estrictament només cal fer el pas 1.

Però jo que soc una mica cabró, vaig fer dues coses més: S-off, que ve a ser com treure la "seguretat resident" que HTC posa al telèfon (no la companyia en aquest cas) i permet modificar tot el sistema. Amb això aconsegueixo poder instal·lar les Mods, o ROMs, amb el sistema i "gust" que més m'agradi: a triar entre moltes com Cyanogenmod, MIUI, Oxygen, AR... Que son sistemes operatius del telèfon fets i modificats per usuaris, amb l'avantatge que van amb la última versió d'Android, que actualment és la 2.3.5, i no la 2.1 / 2.2 que porten els HTC Desire (i no pensen actualitzar de moment).

Cal dir que son coses molt pulides, com a exemple comentar que el principal desenvolupador de Cyanogen ha sigut contractat per una companyia per passar a desenvolupar directament interfícies i paquets d'aplicacions per ells.

Bé, anem al tema:

Posar el telèfon en mode "depuració" i en connectar el USB "només carrega" i "no preguntar".
Descarregar unrevoked d'aquí, descomprimir-lo a una carpeta, execuar-lo i seguir les instruccions en pantalla (ens diu quan connectar el telèfon, esperar, no fer res) i entre 1 i 5 minuts el teniu Rootejat.
Descarregar Alpharev d'aquí, fer-ne un CD autoarrancable, o encara millor un USB autoarrancable amb UnetBootin, engegar l'ordinador corresponent amb aquest CD o USB posat, seguir les instruccions en pantalla (ens diu quan connectar el telèfon, esperar, no fer res) i en menys de 8 minuts més ja el teniu S-offed que es diu.
Descarregar la ROM que més ens agradi, de XDA developers, de la pàgina que ens agradi o d'on sigui.
Copiar-la a la targeta SD del telèfon.
Per posar una ROM nova cal fer una sèrie de coses:

dins del telèfon en mode "recuperació ens movem amb les tecles de volum + i volum -, i el botó Power per acceptar
còpia de l'agenda a la SD, des de contactes/opcions/exportar (si la volem mantenir, per recuperar-la després)
arrencar amb la tecla de volum -
anar a recovery (aquí carrega el alpharev que ens permet tot això)
fer un NANDROID BACKUP (això fa un còpia de la ROM actual, que funciona, a la SD per si fallés alguna cosa)
esborra la memòria cau, fes un "factory defaults" i dins d'avançat la memòria cau kernev
triar carregar des de ZIP
seleccionar on tenim la ROM i acceptar
reiniciar
ja ho tenim
recuperar l'agenda i els programes que vulguem, les ROM solen venir amb alguns esencials i prou

la Cyanogenmod concrétament no porta ni el paquet de Google que hi ha el Market, per temes de drets de distribució, i cal posar-la després, tal i com hem fet amb la ROM, des de ZIP (en aquest cas sense esborrar cap memòria cau)

Ja tenim el nostre telèfon al nostre gust

Pot fer una mica de por, pot semblar complicat, us asseguro que he trigat més a escriure com fer-ho que a fer-ho talment.

Descàrrec: com a totes les coses electròniques que toquem hi ha un risc que el nostre telèfon quedi bloquejat, com un totxo i amb prou feines el puguem fer servir de posa vasos. Si no ho veus clar no facis res, aquestes instruccions son merament per a ús educatiu i informatiu ;)

Somnis complerts

2011-09-26T08:00:00.000+02:00

Fa quatre anys i una mica va passar això.

Pocs dies després això.

Quatre anys després, coincidint en què ja he acabat de pagar el cotxe a la caixa que em va deixar els diners, només puc dir que no me n'arrepenteixo gens.

Un nou fitxatge

2011-09-25T12:53:00.000+02:00

D'unes terres molt llunyanes hem aconseguit un nou personatge que, sempre que li vingui de gust, escriurà al blog.

El rebem amb aquell nerviosisme colegial, com el del primer dia d'escola després de les vacances d'estiu, en el que sabem que hi haurà matèries conegudes però també apartats que no coneixiem... Esperant a veure amb què ens sorpren el nou curs. Igualment a veure amb què ens sorpren el nou component del Blog intel·lecte, que m'ha comentat que signarà sota el nom de Néstor Gomes.

En sabem poca cosa: que escriurà en castellà (tot i que potser algun dia ens sorpren fent-ho en anglès, català o fins i tot llatí), sobre llibres, pel·lícules, temes candents (com pot ser la perfecció en la forma del teixit en les teles d'aranya) i el que més li vingui de gust. Perquè en un blog tan anàrquic com intel·lecte, es pot esperar tot.

Benvingut i endavant!

Temes pendents...

2011-09-25T12:40:00.000+02:00

Tenim un allista prou llarga de temes pendent, entre ells:

Escriure més
Un nou fitxatge
El post-forward de Harry Potter
Anàlisi de nous telèfons
Modificació del sistema Android en HTC Desire

A veure si arriben!

Comiat

2011-06-23T12:56:00.004+02:00

Devia tenir entre sis i vuit anys quan vam acordar que els divendres al migdia aniríem a dinar a casa l'avi Eudald i la iaia Juanita. Així, el darrer dia de la setmana, al sortir d'escola, la meva germana i jo, acompliem aquest ritual famíliar gràcies al cual teníem, almenys un cop per setmana, contacte amb els avis de can Matas.

Era un contacte molt rutinari. El menú, invariable, es composava de tallarines gratinades (això si, les tallarines tallades petites perquè fossin més fàcils de menja) un tall de carn picada, amb una mica de julivert (tall que ens menjàvem cru i que de sempre ens ha encantat) i un plat d'arròs amb llet de postres. Acabat el dinar jo i l'avi potser feiem una partida d'escacs mentre l'avia escurava els plats.

Vam allargar aquest pacte fins força tard, i recordo que els divendres, quan sortía de l'institut de Llinars, agafava el tren i anàva, seguint la rutina, a dinar a casa els avis. Però cada vegada era més complicat combinar-nos els horaris i poc a poc vam anar perdent el costum. Més endavant vaig tornar a dinar-hi els diumenges, quan plegàvem de mercat i ens trobavem amb els tiets al dinar de després de feinejar. Els avis anàven al mercat de Canovelles, el tiet al de Palafrugell i a nosaltres ens tocava el de Tordera. Al migdia ens trobavem tots a can Matas i compartiem com ens havía anat el dia mentre feiem un dinar "familiar-de treball" en una d'aquelles complexes harmoníes còsmiques que produeixen els negocis familiars.

El temps ha passat i, tot i que mai he perdut el contacte amb la iaia Juanita, les rutines s'han esvaït. Però he vist com, sense perdre el costum, la iaia afegia noves rutines a la vida dels nostres fills, i sovint la Martina em demanava si podiem anar a veure la iaia perquè li regalés un tros de cinta de colors de la que feia servir per ribetejar els hules.

Ahir, però, la iaia va decidir que ja era hora de trencar amb les rutines i calia aventurar-se a acomplir el curs natural de la vida. Em costarà sortir al balcó i no escrutar si veig la silueta de la iaia passejant pel pati o escoltar la maquina de cosir fent quilometres entre mantells de plàstic.

Haurem d'establir noves rutines. Gracies per tot iaia.

Pensaments instantanis...

2011-06-15T19:08:00.001+02:00

Intermitents... aquells grans oblidats en la conducció...

Pensaments instantanis...

2011-06-10T16:23:00.001+02:00

Amb aquest títol tant original, ejem, m'acabo d'inventar el que pot ser la secció per posar aquells pensaments, idees, frases o el que s'escaigui per amanir alguna situació que ens passi o ens expliquin. No tant pulida i perfecte com les frases de la setmana, pot esdevenir més propera i versemblant...
I començo amb una frase transmesa pel meu compi de feina aquests dirs, que li deia un conegut seu quan es trobava ens situacions complicades:

"La vida no és un lloc segur..."

"Thor" y "X-Men, primera generación"

2011-06-07T11:10:00.000+02:00

La semana pasada me la pasé casi entera en Ciudad Real. Y el viernes por la tarde, cansado de tanta charla, me fui al cine con uno de mis clientes, y sin embargo, amigo, todavía más "friki" que yo. Decidimos hacer doblete (no recuerdo los años que hace que no me tragaba dos películas seguidas en el cine) y elegimos "Thor" (retirada de la cartelera de Toledo a las dos semanas de su estreno: luego dicen que la gente se baja las películas...) y "X-Men, Primera Generación", que se estrenaba ese mismo día. Tuvimos compañía conocida para ver las aventuras del héroe nórdico, pero las desventuras de los mutantes las vimos en soledad (relativa, porque la sala estaba a reventar).

No sé lo que habría pensado si hubiese visto las pelis en días diferentes, pero cuando las ves de seguido, con un descanso "burgerkingnero", la percepción es diferente. Primero vimos "Thor", dirigida por el megalómano Kenneth Branagh. La verdad es que me gustó. La historia no era la que te esperabas (mi amigo el que es más "friki" que yo me puso al día) pero la película es espectacular, sobre todo la parte ambientada en Asgard. Tiene buenos golpes de humor, la dirección de actores es sensata, los personajes, planos (no podía ser menos) pero con una producción notable, repleta de efectos digitales que hacen las delicias de cualquiera. En resumen, que salí de la proyección satisfecho: lo había pasado bien, que era de lo que se trataba, y pensé "esta pelí la puede ver Nacho" (mi hijo).

Después de la "speed-hamburguesa" que nos comimos, pasamos a ver "X-Men, Primera Generación". Y el cambio de registro es brutal. La película, en cuanto a efectos se refiere, es más discreta que "Thor", pero en el resto, la gana con contundencia. "X-Men, Primera Generación" cuenta como se inicia al mítica saga de la Patrulla X. Como Erik Lehnsherr se convierte en Magneto, como Charles Xavier se convierte en el Profesor X, como Hank se convierte en La Bestia... Aquí hay ya una historia más firme, más potente, ambientada en la crisis de los misiles de 1962 entre Rusia y Estados Unidos. Es como ver un partido de la selección española después de tragarte uno de Segunda División.

Es una película mucho más adulta, más violenta -sobre todo el comienzo donde las pinceladas para construir al personaje de Magneto son estremecedoras-, más completa. Todo encaja con brillantez y la dirección en la sombra de Bryan Singer (teóricamente productor y guionista) se deja notar. Los actores son casi todos desconocidos (o poco famosos, vaya) exceptuando al villano Sebastian Shaw, encarnado por el siempre brillantemente antipático Kevin Bacon, y brilla con luz propia el ambiguo Magneto que encarna Michael Fasbender, de lo mejor de la película, con absoluta seguridad.

No puedo despedir este post sin hacer alusión a un divertido cameo de Hugh Jackman/Lobezno; y bueno, no puedo olvidarme de Emma Frost, interpretada por Jannuary Jones, con un vestuario de verdadera locura. Madre mía...

Frase(s) de la setmana...

2011-05-23T12:28:00.000+02:00

Escolto i oblido. Veig i aprenc. Faig i entenc.

Confuci

La conformitat de l'interlocutor ens deixa indiferents, la contradicció en fa productius i eficaços.

Goethe

El passat és un pròleg.

Willian Shakespeare

Es busca...

2011-05-19T14:12:00.000+02:00

A aquestes alçades no em procupa tant a qui votar sinó mes aviat a qui li interessa el meu vot.

Qui es recorda de LOST?

2011-05-17T21:00:00.003+02:00

Ja fa mesos, per no dir un any, que tenia pendent el relat de la meva experiència personal amb la sèrie Lost (perduts, perdidos), el que passa és que ho vas deixant per coses més importants o urgents, i la idea queda en segon pla, a la recàmara, en stand by.

I és que en aquestes dates que es comencen a acabar les temporades de les sèries que solem seguir normalment, em recordo a mi mateix, un diumenge de matinada, veient els dos episodis finals de Lost, en rigurós directe d'emissió en horari americà, tot i que es veu que es van saltar uns 5 minuts, patint i delint alhora, per veure com acabaria la infame sèrie.

Us poso en antecedents que tot el que s'havia d'escriure sobre Lost ha estat escrit, tot el que s'havia de dir ja s'ha dit, i tot el que calia "hipotesar" ja s'ha hipotesat. Aquesta és més aviat la meva aventura personal, havent sigut fan de la sèrie, havent vist cada episodi poques hores després de la seva emissió a prime-time als EUA, i amb les seves alegries i decepcions que m'ha portat.

ALERTA: a partir d'aquí es poden descobrir aspectes de la sèrie, si tens la intenció de mirar-la o estas a mitges, no segueixis llegint o et podria aixafar la guitarra.

Comencem per el principi.

Recordo que vaig veure un episodi, ja començat, de la primera temporada quan l'emetien a altes hores de la matinada a la 2... No vaig entendre res.

Deviem estar xerrant amb els amics, birra o copa en mà, i li vam parar poca atenció. El comentari que en va sortir va ser: aquesta sèrie ha de ser d'aquelles que has de veure des del principi, sense saltar-te cap episodi i sense interrupcions.
I així ho vaig fer. Aprofitant l'avantatge de les xarxes internàutiques, em vaig descarregar tota la temporada en versió original, ja que com era costum (ara ja no tant) d'anar mitja temporada o més darrera del calendari oficial, i això son ben bé uns 8 o 10 episodis. Total que em vaig descarregar els 25 primers (el final era un doble de 80 minuts) i me'ls vaig insuflar per nervi òptic tant depressa com vaig poder.

Primera temporada.

Cal reconèixer que la idea era molt bona. Què dic molt bona: boníssima. De les que si t'agrada el misteri i la intriga, enganxa de bones a primeres.

Un accident d'avió, cau en una illa deserta, allunyada de tot, i els supervivents miren com poden sobreviure, a veure si poden ser rescatats i com s'han de fer càrrec de la vida rutinària sense gairebé res del que es necessita habitualment (amb les escasses restes de l'avió i poc més). Tot això regat amb petits flashbacks que ens van presentant qui eren i què feien els protagonistes abans de caure a l'illa. Tot això regat també amb alguna cosa extranya d'algun passatger, com un que no podia moure les cames i a l'illa camina perfectament. Tot això regat, a més, amb un misteriós personatge que no vol revelar el seu nom real, una que sembla ser una fugitiva, un que no era a la llista de passatgers, una sèrie de números que sembla tenir a tots en comú... I per acabar-ho d'amanir l'illa sembla que no és tant desèrtica com semblava inicialment.

Una temporada que acaba amb un "ohhhh" tan gran que et fa venir ganes que passin els propers 4 mesos (la parada de l'estiu) de cop i tornin a començar a emetre els episodis de la segona temporada.

En aquesta temporada hi ha haver molts fans i fanàtics que van obrir blogs, webs, teories per aquí, teories per allà, que si això que si allò... era maco. Gairebé qualsevol teoria una mica ben argumentava tenia lògica i tot, dins del secretisme hermètic que envoltava el mon Lost. Però, i aquí el gran però, els guionistes en van desmentir algunes, van dir que no això, que no allò... i per mi la van cagar, perquè enlloc de dedicar-se al que és fer la seva feina, escriure i lligar arcs agumentals amb capes emocionals de personatges, van dir que no a algunes de les millors teories, argumentades per fans simplement.

Segona temporada.

Aquesta temporada rissa el ris, si és que es podia, i li dóna una volta més de cargol a la genialitat.

Apareixen dolents, bons, més enigmes, més supervivents, els personatges es consoliden, els que no moren. Els herois son més herois i els dolents son més dolents. Hi ha intents de salvament, traïcions, descobertes... Molt rodó, tot molt rodó, amb un final d'infart, d'aquells que tornaries a desitjar que el temps s'encongís i ja comencéssin a rodar la tercera temporada.

Aquesta temporada té un problema, per mi, que és el dolent, en Ben. Ell sembla que ho controla tot, que ho sap tot, que tot el que fa està perfectament calculat i premeditat. I si, ho sembla, però ja comença a no lligar, masses enigmes, masses preguntes sense resposta, masses secrets. Això està bé de cara als personatges, entre ells és normal que hi hagi tensions i coses sense explicar però de cara a l'espectador no se li pot amagar tanta informació, o se't pot girar la cosa en contra, com va passar...

Tercera temporada.

Tot entreteniment té el seu declivi. I aquí és on es nota que els guionistes no van fer els deures durant l'estiu. Aquesta temporada està bé. Presenta els dolents com una mica bons, uns nous dolents molt més dolents, i els bons que no son tan bons, com tot a la vida vaja. Més enigmes, més poblets, bases, antenes i enginys variats que sorgeixen entre la selvàtica illa.
Que sempre em vaig preguntar, com carai no poden veure aquestes coses?? Que no surten a donar una volta i es fixen en res? Que no estem parlant d'una pedreta a terra, estem parlant de construccions grans, carai!

Bé, aquí, per a més indignació meva, el gran episodi final acaba amb un flashforward... Els fanàtics i poc informats es van atrevir a dir que els flashforwards els van inventar en aquesta sèrie, ja que el que sembla que ens van explicant com un flashback resulta ser un flashforward (és a dir, una visió del que és el futur) ja que un personatge li diu a l'altre que no haurien d'haver sortit de l'illa, que hi han de tornar...

Per a informació dels curiosos diré que aquest episodi final s'emetia el 23 de maig de 2007, doncs uns quants anys abans, cap al 2003, la meravellosa i inigualable sèrie Firefly (que es mereix també un post com cal) ja feia gala dels llavors desconeguts flashforwards, descoberts per la gran majoria a Lost.

Quarta temporada.

Aquesta temporada va ser una gran cagada.

En aquesta temporada van començar a sorgir totes les bromes i paròdies sobre si els guionistes fumàven maria (que segur que sí), prenien absenta (que segur que també), i el que és pitjor, posàven qualsevol parida major al guió per afegir més misteris encara. I, com he dit abans, això els va passar factura. Ja no hi havia per on agafar cada capítol. Enlloc de resoldre i tancar temes, el que succeïa era exactament el contrari. El que va desenbocar a que paressin la sèrie a mitja temporada, als 13 episodis, li féssin un final improvitzadet, i es plantegessin fer un final mínimement digne al que estava essent, fins feia mig any, una sèrie de culte.

Hi va haver molts rumors i subteories, i finalment, es va saber, per a gran descans de la majoria com jo que ja no sabiem què esperar, que la sèrie tindria un final, dues temporades més tard de 16 i 17 episodis respectivament, dobles els finals (com sempre). Per sort.

Aquí faig una altra crida a la feina ben feta. Es pot escriure una sit-com de 9 temporades improvitzant, tancant-la, reobrint-la, fent el que calgui, i funciona. Està demostrat amb Friends al capdavant, amb How i met your mother, amb The big Bang Theory, amb moltes i moltes sèries d'humor i "customisme" entenent que una sèrie d'anècdotes i gags que els van passant com a tal als personatges, sense masses més aspiracions que aquestes, pot seguir sens fi. Que és totalment lloable i respectable, m'encanten les sèries que he anomentat.
Però no ens passem! Una sèrie com Lost es mereixia que tinguessiu el final pensat, collons!
I si estaven morts, doncs estaven morts, hi ho vam descobrir i no passa res!
Que no sabem pas que el prota de Smallville és en Superman? I passa alguna cosa? Doncs és clar que no.

Si hi ha una sèrie que respecto en majúscules és Battlestar Galactica (2004-2009). Potser m'ho he inventat jo, potser ho recordo malament, potser ho he somniat, el que sé és que quan me la van recomanar em van dir: lo guapo d'aquesta sèrie és que la van escriure amb el final en ment, que el tenen clar. I això es nota. Perquè saps que quan passa alguna cosa, sigui gran o petita, l'han pensada, no que ha estat treta de la màniga per donar un impacte a l'audiència. Coses així es poden fer en un o dos episodis, però la línia general ha d'estar ben clara, sòlida i consolidada, valgui la redundància.

Doncs a Lost no ho tenien pensat, i si un any abans en convencien que ara si, que en 33 episodis ens explicarien el perquè de tot plegat, a mi no m'en feia pas l'efecte. Contiuaven sortint malfactors, grans millonaris, supermalignes, forces estratosfèriques, esperits negres, viatges en el temps, viatges en l'espai, viatges en l'espai i el temps... Bé. Més val no seguir.

Si vaig seguir mirant la sèrie era estrictament per fidelitat, no pas per delit.

Quinta temporada, el gran fiasco.

Un sense sentit rera un altre, personatges que apareixen del no res, argumentalment em refereixo, segrestos, subtraïcions, si és que això existeix, màgia negra, verda i blanca, s'entrellacen en aquesta malograda temporada, on recodo un, sinó cap, episodi bo. Tot per desenllaçar a un final d'aquells que dius: però quèee?! però no un què de sorpresa sinó més aviat de fàstic.

Sisena temporada, la final, que no podia ser menys que l'anterior.

Aquí la cosa ja me la prenia a riure, ben bé seguia la sèrie fins al final perquè havien dit que en teni, ara que a mi per les coses que anaven introduint no m'ho semblava pas. Jo ja havia dit que tots estaven morts, que els que no ho estaven ho estarien, i que en Desmond els anava reunint. Però vaja, es veu que per explicar això calen 17 episodis i molts minuts. En canvi també es veu que no cal explicar gens detalladament altres enigmes com l'illa, els guardians, com la van trobar, com va desaparèixer, on és ara... Bé, minúcies pel que sembla.

A hores d'ara em pregunto si vaig entendre el final. Bé, el final si, perquè s'obren unes portes i sona música celestial, em refereixo al final del món Lost (com ja s'en deia des de feia temps), i estic segur que no.
Després de la llum blanca em vaig quedar amb la impressió que no calia embolicar-ho tant, que la idea ja era bona, que ni els guionistes mateixos tenien clar qui era qui i d'on havia sortit o per qui havia treballat, de quin bàndol era finalment, perquè, ara no hi vull pensar concretament, però de patinades en van fer unes quantes...

Ara, les xerrades amb alguns amics, fans també de la sèrie, les teories esbojarrades quan ja no sabiem per on ens la fotrien, i un bon somriure, quan jo els deia: Jo ja us ho vaig dir a la primera temporada (això en feia 6 anys): estan tots morts!!

Això si que no ens ho poden treure.

En resum.

Com a colofó final, molt a pesar del que m'ha agradat, la deixaria com una sèrie d'aquelles que ha estat tocada per la sort i la mala sort. Respectivament. Que ha mort d'èxit, que els creadors no la van saber cuidar com es mereixia. Si es vol aprendre com crear misteri, intriga, bons guions, llaços entre personatges i arguments, mireu les dues primeres temporades, se n'aprèn molt. Si es vol aprendre com fer malbé un bon pastís afegint quilos de sal i pebre picant, mireu les altres. També se n'aprèn.

I com vaig llegir en un blog dels que segueixo anònimanent, l'autor que és cru i directe com la vida mateixa deia, i hi estic completament d'acord: "és molt fàcil fer veure que saps de què parles quan no en tens ni puta idea", referent als guionistes i els seus afegits improvitzats a cada episodi com més s'acostava el final.

A mi em va enganxar, fanatitzar, desagradar i finalment gairebé l'he oblidat.

Em queden els records dels millors episodis tot que i una mica difusos.

Per això em pregunto, actualment: Qui es recorda de Lost?

Lost (2004-2010)

El millor:

- En Desmond, un personatge molt especial.

El pitjor:

- Ficar tanta cullerada sense aclarir res del tot.

Frase(s) de la setmana...

2011-05-16T08:08:00.001+02:00

Most of the time you spend is wasted time on things that just don’t matter. If you can cut out the work and thinking that just doesn’t matter you’ll achieve productivity you’ve never imagined. It’s there if you just don’t pay attention to the things that don’t matter.
*Jason, 37 Signals

Quedar

2011-05-04T14:09:00.003+02:00

Em sembla el colmo de les quedades quedar d'aquí una setmana a la plaça Jemà al Fna. Amb el que ens costa quedar a Sant Celoni...

El valor d'una tradició

2011-05-01T02:41:00.004+02:00

Per Sant Jordi, com és costum, vaig comprar una rosa. Em va costar 4 euros.
Dos dies més tard, al mercat de Vic, vaig passar per davant d'un ram de roses. Com que al meu amor, al final, no n'hi va tocar, vaig pensar que el mínim que podia fer era compensar aquest fet. El vaig comprar i em va costar 4,50 euros. Tenia 10 roses. Per tant cada rosa em va costar 45 cèntims.
Si algú em pregunta quin és el valor de la tradició de Sant Jordi, ara ja el sé:

Un 888% més del seu preu normal...

Trencant motlles, inventant...

2011-04-24T20:21:00.000+02:00

Deixo aquesta entrada com a constància que en aquest blog hem inventat el "Postforward", és a dir, un post que fa referència aun post futur (que sortirà en breu). Que llavors venen els americans i es pensen que ho han inventat tot ells...
Si voleu saber on és, llegiu l'entrada anterior.

La guia de Harry Potter

2011-04-19T13:32:00.005+02:00

Acabo d'insuflar-me per la vena la darrera pel·licula de Harry Potter, "les relíquies de la mort (1ª part)" i encara sota l'estat de shock que m'ha produït no me'n puc estar de fer un post que ja fa temps que hi ha gent que espera.

Abans de tot, dir-vos que aquesta pel·licula és la meitat d'aborrida que el llibre (i amb això ja ho he dit tot.) De fet, veient la pel·licula he recordat ampliament el mal rotllo que em va suposar acabar de llegir-lo, esforç que vaig fer pensant que era el darrer i que només per saber com s'acabava valía la pena. Em vaig equivocar...

I això em fa pensar amb el que explicava en Carles sobre les sèries, que les bones són les que tenen en final escrit. Però alerta! La norma a l'inversa no funciona, és a dir, tenir el final escrit no és garantía que el producte sigui bo.

Així que, per si algú vol saber de què va Harry Potter, he decidit fer el post definitiu. La guia de Harry Potter.

1.1- Agafeu el llibre HP i la pedra filosofal. El comenceu a llegir. Recomenable arribar a el capítol del partit de Quidich.
1.2- Quan n'esteu cansats, deixeu el llibre i passeu a la pel·licula. Veureu que aquesta és molt fidel al llibre.
1.3- Els millor moment per anar a fer pipi és la ginkama que fan per arribar a la pedra filosofal. (entre 1:50 i 2:00)

2.1- Llegir el resum que hi ha en aquest blog del llibre de la cambra secreta. Ja podeu passar al tercer.

3.1- El pres d'Askaban. Per mi el millor llibre de tots. Recomano llegir-lo. Si se us fa molt aborrit, però, es pot mirar la pel·licula fins al minut 1:19 i empalmaría amb el capitol 17 del llibre.

4.1- Agafar el llibre de HP i el calze de foc. Llegir el capítol 1. A continuació saltar al 32.
4.2- Si voleu, podeu mirar la pel·licula, es entretinguda. (i prou)

5.1- Agafar el llibre de HP i l'ordre del fènix. Guardar-lo on heu deixat el de la cambra secreta. LLegiu el resum.

6.1- HP i el misteri del príncep. Mirar la pel·licula. El llibre està bé.

7.1- Les relíquies de la mort. Passeu del llibre. Passeu de la primera pel·licula i llegiu el resum.

7.2- La darrera pel·licula serà entretinguda. Es recomana veure-la per acabar de lligar el tema. Si hi ha alguna cosa que no sabeu de què va, no us preocupeu, no era important...

I ja sabeu tot el que s'ha de saber de HP.

Frase(s) de la setmana...

2011-04-13T16:09:00.001+02:00

"Vendre un concepte es millor que vendre un objecte."

Via en Marcel, que va sentir aquesta frase a un gran publicista de la vella escola.

"El mapa no és el territori."
*Alfred Korzybski

Frase(s) de la setmana...

2011-04-06T16:58:00.000+02:00

Crec que en el 20 aniversari (de Linux), val la pena reflexionar i veure des d'on venim. Linux va tenir un inici humil com a projecte d'un estudiant universitari de Helsinki, cosa que avui dia corre el 70% del comerç bursàtil global, cosa que impulsa, realment, la major part de trànsit a Internet, ja sigui Facebook, Google o Amazon.

*Jim Zemlin

Sensibilitat femenina? La novel·la "Els ponts de Madison" està escrita per un tio, la seva adaptació cinematogràfica escrita per un altre tio i la pel·lícula la dirigí el tio més tio del planeta Terra.

*Chico Santamano, Bloguinistas

137è Aniversari del naixement de Harry Houdini

2011-03-24T10:55:00.000+01:00

Molta informació aquí.

Truquets de Facebook

2011-03-23T19:12:00.000+01:00

Amb el botó "I dislike this" http://di.slik.es/ extensió per l'ideal i acabat de sortir Firefox 4 http://www.mozilla.com/ca/firefox/ pots deixar clara la teva opinió.

Perquè a vegades les coses t'agraden, a vegades ni fu ni fa, i a vegades no t'agraden.

Opera Mini 6

2011-03-22T17:12:00.000+01:00

Després de molt temps sense actualitzacions al seu programa de desenvolupadors, avui Opera ha fet un comunicat informant de la disponibilitat de noves versions d'Opera Mini i Mobile per a Symbian, MeeGo, Android i Windows Phone/Mobile. Per aconseguir-les només heu d'obrir la pàgina m.opera.com des del navegador original del vostre dispositiu.
Aquesta entrada la escric perquè, només veure l'anunci m'ha faltat temps per instal·lar les versions Mini i Mobile al meu telèfon Symbian.
Per començar, he obert el Mobile. He vist un parell de novetats gràfiques, però res impressionant.
Després li ha tocat el torn al Mini. D'entrada no li he fet gaire cas, però una vegada amb la pàgina carregada m'he adonat que les coses anaven més ràpid del què acostumaven a anar. D'entrada dir que la pàgina era la versió mòbil de Gmail (no la que esteu acostumats a veure la gent d'Android o iPhone; la podríem anomenar "versió wap", o només text). Dit això, crec que s'ha millorat molt la velocitat de càrrega, i l'scroll va molt més fi.
Seguirem fent proves, però la primera impressió ha sigut molt bona.
De fet, molt millor pel que fa al Mini que al Mobile.

Seguirem informant!

via Opera Labs Blog

Properes estrenes...

2011-03-17T08:08:00.001+01:00

Tot i que sembla que l'èxit de l'estiu serà Furious Five, jo aposto més per Super 8. I pels nens, una sopreseta.

Frase(s) de la setmana...

2011-03-16T11:21:00.000+01:00

El que no em mata. m'enforteix. *Frederich Nietchsze

La fantasia té fama de ser la boja de la casa. *Ortega i Gasset

Sé que hi ha una altra manera de guanyar-se la vida a banda de ser extremadament atractiu i guapo... i vull sortir allà fora a veure si la trobo... *Derek Zoolander, Zoolander

Las mejores peores películas de la historia

2011-02-17T12:27:00.005+01:00

Cuando ayer me iba a la cama para dedicar los últimos minutos del día a la lectura, me encontré a mi esposa viendo por enésima vez "Notting Hill". Me enfadé un poco porque existe una ley no escrita que dice que no se puede ver esta película sin avisarme de ello. Pero llegaba justo cuando Julia Roberts entra en la tienda de Hugh Grant (después de que este huyera del rodaje en el que Roberts le dice a su compañero de reparto que ese Tucker no es nadie para ella).

Asistimos en ese momento a una de las escenas más tiernas que jamás haya dado la historia del cine. Sí, no exagero. Ella intenta que él le de una última oportunidad; él, cansado del juego que se trae ella, dice que no, que su corazón maltrecho no podría soportar otro fracaso, otro rechazo, otra mentira... Y entonces Julia Roberts le dice que lo de la fama no es exactamente como la gente cree y le suelta a Grant: "Sólo soy una chica, delante de un chico, pidiéndole que la quieran".

Igual he visto esta película 15 veces. Igual he llorado en esta escena 15 veces. Incluso ahora, recordándola, se me humedecen los ojos... Es un momento antológico, tan dulce, tan tierno, tan hermoso, tan limpio...

Todo esto sirva para decir que Notting Hill me parece una de las mejores peores películas de la historia. ¿Que quiero decir con ello? ¿Qué categoría es esta? Quiero decir que, seguramente, cuando el equipo de rodaje estaba manos a la obra con la película, nadie creía que iban a firmar una película legendaria; incluso, en sus modestas aspiraciones, nadie pensaría que esta película pasaría a la Historia del Cine. Vamos, estoy seguro de ello.

Y cuando yo la vi por primera vez, me acerqué a ella con el prejuicio de "la tipica película americana de amor, mema y blanda que siempre acaba bien". Vamos, casi con el mismo entusiasmo que uno siente cuando si te meten un palillo debajo de una uña.

Bueno, no es la típica película americana, sino la típica comedia inglesa que logra su objetivo al 120%. Porque esta escena que reseño de Notting Hill es para mi el icono de la película, pero el film tiene innumerables momentos excelentes: como la cena en casa de la amiga paralítica, el posterior paseo nocturno (con esa preciosa canción de Ronan Keating), el travelling que simula el paso del tiempo desde que Julia Roberts abandona la casa de Hugh Grant rodeada por la prensa, la escena en la que Grant le cuenta a sus amigos como ha sido la última vez que vio a Roberts, la rueda de prensa del final, y por su puesto, el montaje que pone punto final a la película, con la pareja, sentada en un banco, él leyendo a Henry James; ella, tumbada con la cabeza apoyada sobre su muslo, en el banco que una noche visitaron a hurtadillas en uno de esos jardines privados de Notting Hill.

Francamente, Notting Hill es una película extraordinaria, una comedia sin pretensiones, que en numerosas ocasiones, son las mejores...

Eh, tío, si es una película de amor. Bueno, ¿y qué? ¿Acaso las películas de amor no pueden ser buenas?

Si tuviera que hacer una lista de veinta o treinta películas que me llevaría a una isla, Notting Hill sería una de ellas.

P.D.: Hasta el sexto o séptimo visionado no me di cuenta que Julia Roberts estaba embarazada en el plano final.

Notting Hill a IMDb

5 Anys d'Intel·lecte

2011-02-16T13:48:00.002+01:00

Qui ens ho havía de dir!!! Si ho sé, hem tingut moments més i menys actius, però continuem endavant.

The Magus

2011-02-15T10:59:00.004+01:00

Leí por primera vez "El mago" (1977), de John Fowles, en noviembre de 1987. Por aquel entonces, yo cursaba primero de Periodismo en la Facultad de Ciencias de la Información de Madrid y mis padres habían decidido, con buen criterio, que este primer año, en lugar de mandarme directamente a un piso a Madrid, probara suerte con un autobús que nos llevaba y nos traía todos los días desde Toledo hasta Ciudad Universitaria. Me matrícule en el turno de tarde, las clases empezaban a las 18,00 horas y acaban a las 22,00. Cogíamos el autobús a la carrera y a dormir en Toledo. A pesar de lo que pueda parecer, no fue, ni mucho menos, una mala experiencia. Con sus contras, como casi todo en esta vida, y con sus pros, pero no me arrepiento de haberla vivido, desde luego.

A lo que iba. Desde que el autobús me dejaba en la Universidad, tenía una hora y media para irme a la biblioteca, uno de mis lugares favoritos, sea cual sea el edificio del que estamos hablando. Y siempre me ha gustado ir mirando detalladamente las estanterías, tomar en mis manos los libros, leer las contraportadas... y decidir. Así fue como llego a mis manos "El mago". El resumen del libro me pareció muy interesante, y lo tomé en préstamo.

Teniendo en cuenta que cada día me pasaba entre 2 y 3 horas metido en un autobús, devoré sus casi 600 páginas de letra minúscula (esa edición de Anagrama era manifiestamente mejorable, y eso que a mi me gusta la letra pequeña, pero caray...) en apenas una semana. Me pareció un libro increíble. Para los que lo han leído, conviene tener en cuenta también que yo tenía, en aquel entonces, 18 años. Es una lectura que recomiendo siempre a cualquiera que le gusta la literatura. No es una lectura fácil. No es una lectura cómoda. Pero es una lectura que nos mejora como personas y como lectores, que también es importante.

Pasados varios años de mi primer encuentro con "El mago", me dio por buscar si existía una película inspirada en el libro. Y existía. Del año 1968 (aquí conviene aclarar que la versión que yo leí fue una re-escritura del texto original, publicado por Fowles en 1965). No existía copia localizable en VHS en España (lo del DVD todavía no había explotado). Cada dos o tres años, volvía a buscar, a ver si alguien se había decidido a recuperar la película para la cinefilia de este país. Pero nada, no había suerte.

Y mira que ahora es posible encontrar en DVD títulos imposibles hace unos años, pero éste parecía maldito. Y efectivamente, si uno seguía buscando, parecía existir una leyenda, una especia de maldición alrededor de la película, apoyada en la tesis de que después de los cambios que había realizado el autor en su versión de 1977, éste pidió a la productora que la quitara del medio. El caso es que localizar "The magus" (título en inglés de la película) se convirtió en una pequeña obsesión para mi.

Hete aquí que hace unos meses tuve la visita en Toledo de unos excelentes amigos, y sin embargo, excelentes amigos. Y a él se me ocurrió regalarle una edición más moderna de la novela. Le conté mi ambición secreta de querer rodar algún día esta película. El descubrió que existía una película y, lo que es más importante si cabe, ¡¡¡LOCALIZÓ UNA COPIA!!! Y hace unos días, aprovechando que era mi cumpleaños me mandó un DVD a casa con la versión en castellano (latino sería más exacto) y en inglés. No podía creerlo cuando lo vi. Después de 23 años de "noviazgo", al fin podía ver la adaptación cinematográfica de la película.

Las pocas críticas que había podido leer en Internet la ponían a bajar de un burro. Después de haberla visto, tengo que llevarles la contraria.

La película, como lo es la novela, es extraña y su desarrollo en imágenes a veces puede resultar chocante. Pero me pareció una adaptación bastante fiable y honesta (creo que los cambios que hizo Fowles en el original de 1977 no fueron especialmente sensibles) y capta la esencia del texto original. Esa reflexión sobre el hedonismo, el placer de uno mismo, la atracción que sentimos por el misterio... está más de moda que nunca. La película la dirigió Guy Green, un tipo que empezó en esto del cine en los años 40 como montador y que dio el salto a la dirección ya acabando la década de los cincuenta. No se le recuerdan grandes títulos, lo cual quizá contribuye a generar esa sensación de película maldita, pero su trabajo en "The magus" a mi me parece reseñable. Tomó en sus manos un trabajo muy complicado, porque cualquiera que lea la novela y tenga un mínimo de conocimientos cinematográficos se da cuenta inmediatamente que la adaptación al cine no es una tarea sencilla, y acaba haciendo un trabajo más que digno. A sus órdenes, dos grandes, Anthony Quinn, que está soberbió toda la película, y uno de mis actores fetiche, Michael Caine, que sin embargo, no llega a transmitirme esa sensación de vacío interior que dominaba su personaje, Nicholas Urfé, en el texto de Fowles.

"The magus" cuenta la historia de un vividor, el tal Urfé, que acepta un trabajo como profesor de inglés en un colegio privado de una isla griega, Phraxos, entre otras razones para quitarse de enmedio y romper una relación que mantiene con una azafata como quien no quiere la cosa. Allí conoce a un enigmático anciano, Conchis, que le embauca sin él saberlo en un juego de mentiras y engaños, de manera que llegado un momento de la trama, ni Urfe ni nadie sabe cual es la verdad de todo lo que está pasando, ni quien engaña a quien... Hay amores, traiciones, manipulaciones históricas... Todo un rocambolesco puzzle de piezas que encajan perfectamente, y al segundo siguiente, ya no cabe en el hueco en el que estaba.

Me doy cuenta ahora que es muy difícil escribir de esta película y de este libro, quizá, entre otras razones, porque forma parte casi de mi ADN intelectual.

Pero no puedo por menos que seguir recomendando su lectura, y también el visionado del film. Por supuesto, siempre primero el original.

The Magus en IMDb.

Els Premis Goya 2011

2011-02-14T12:25:00.002+01:00

Després de la revolada dels premis, ahir, amb coses destacables i comentades avui a tots els mitjans com els Anonymus manifestant-se a fora, un espontani amb barretina, una gala que volia tenir notes de glamour i en tenia de "cutres", cares ràncies per part de la facció política, alguna sorpresa en quant als premis... Ens vam ajuntar davant la pantalla i ho vam veure en petit comitè tot comentant la jugada. En resum em sembla que hi va haver molta aparença i només es van dir un parell de coses interessants.
La primera, una frase del guanyador al millor curtmentratge:

Allà fóra hi ha molta gent fent bon cine i desconeguda, doneu-los una oportunitat.

I la segona, força ben preparada, el discurs d'Álex de la Iglesia, del qual tinc per una persona intel·ligent iq ue sap tant el que fa com el que diu. Aquí en teniu la transcripció d'on l'he trobat millor (font El País):

Buenas noches. El día de hoy ha llegado porque hace 25 años, doce profesionales de nuestro cine, en medio de una crisis tan grave como la nuestra, caminaron JUNTOS a pesar de sus diferencias. Quiero empezar este discurso felicitando a los fundadores de la Academia.

No sólo ellos, sino todos los que me han precedido en esta institución, vicepresidentes, miembros de las juntas directivas y el conjunto de los académicos, nos han traído esta noche aquí, al Teatro Real, para celebrar el 25º aniversario de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas y la existencia misma de los premios Goya. A todos, muchísimas gracias.

PUEDE PARECER que llegamos a este día separados, con puntos de vista diferentes en temas fundamentales. Es el resultado de la lucha de cada uno por sus convicciones. Y NADA MÁS. Porque en realidad, todos estamos en lo mismo, que es la defensa del cine. Quiero por ello felicitar y agradecer a todos los que estáis aquí, por caminar juntos en la diferencia, y hasta en la divergencia.

Hacemos mucho ruido, pero es que esta vez, hay muchas nueces. El choque de posturas es siempre aparatoso y tras él surge una nube de humo que impide ver con claridad. Pero la discusión no es en vano, no es frívola y no es precipitada.

No podemos olvidar lo más importante, el meollo del asunto. Somos parte de un Todo y no somos NADIE sin ese Todo. Una película no es película hasta que alguien se sienta delante y la ve. La esencia del cine se define por dos conceptos: una pantalla, y una gente que la disfruta. Sin público esto no tiene sentido. No podemos olvidar eso JAMÁS.

Dicen que he provocado una crisis. Crisis, en griego, significa "cambio". Y el cambio es ACCION. Estamos en un punto de no retorno y es el momento de actuar. No hay marcha atrás. De las decisiones que se tomen ahora dependerá todo. Nada de lo que valía antes, vale ya. Las reglas del juego han cambiado.

Hace 25 años, quienes se dedicaban a nuestro oficio jamás hubieran imaginado que algo llamado INTERNET revolucionaría el mercado del cine de esta forma y que el que se vieran o no nuestras películas no iba a ser sólo cuestión de llevar al público a las salas.

Intenet no es el futuro, como algunos creen. Internet es el presente. Internet es la manera de comunicarse, de compartir información, entretenimiento y cultura que utilizan cientos de millones de personas. Internet es parte de nuestras vidas y la nueva ventana que nos abre la mente al mundo. A los internautas no les gusta que les llamen así. Ellos son CIUDADANOS, son sencillamente gente, son nuestro PUBLICO.

Ese público que hemos perdido, no va al cine porque está delante de una pantalla de ordenador. Quiero decir claramente que NO TENEMOS MIEDO a internet, porque internet es, precisamente, la SALVACION de nuestro cine.

Sólo ganaremos al futuro SI SOMOS NOSOTROS LOS QUE CAMBIAMOS, los que innovamos, adelantándonos con propuestas imaginativas, creativas, aportando un NUEVO MODELO DE MERCADO que tenga en cuenta a TODOS los implicados: Autores, productores, distribuidores, exhibidores, páginas web, servidores, y usuarios. Se necesita una crisis, un cambio, para poder avanzar hacia un nueva manera de entender el negocio del cine.

Tenemos que pensar en nuestros derechos, por supuesto, pero no olvidar NUNCA nuestras OBLIGACIONES. Tenemos una RESPONSABILIDAD MORAL para con el público. No se nos puede olvidar algo esencial: hacemos cine porque los ciudadanos NOS PERMITEN hacerlo, y les debemos respeto, y agradecimiento.

Las películas de las que hablamos esta noche son la prueba de que en este país nos dejamos la piel trabajando. Sin embargo, el mismo esfuerzo o mayor hicieron tantas otras películas que NO HAN LLEGADO a los sobres de las candidaturas. Ellos tambien se merecen estar aqui, porque han trabajado igual de duro que nosotros.

Quiero despedirme en mi última gala como presidente, recordando a todos los candidatos a los Goya TAN SÓLO una cosa: qué más da ganar o perder si podemos hacer cine, TRABAJAR en lo que más nos gusta. No hay nada mejor que sentirse LIBRE creando, y compartir esa alegría con los demás. Somos cineastas, contamos historias, creamos mundos para que el espectador viva en ellos. Somos más de 30.000 personas que tienen la inmensa suerte de vivir fabricando sueños. Tenemos que estar a la altura del PRIVILEGIO que la sociedad nos ofrece.

Yo creo, con toda humildad, que si queremos que nos respeten, hay que respetar primero.

Y Por último, me gustaría contarle algo al próximo Presidente de la academia, que ya me cae bien, sea quien sea: estos han sido los dos años más felices de mi vida. He conocido gente maravillosa de todos los sectores de la industria. He visto los problemas desde puntos de vista NUEVOS para mí, lo que me ha enriquecido y me ha hecho mejor de lo que era. He comprobado que trabajar para los demás es una experiencia extraordinaria por muy duro que resulte en un principio, y sobre todo: han pasado 25 años MUY BUENOS, pero nos quedan muchos más, y seguro que serán MEJORES.

Buenas noches.
(Hem respectat les majúscules que era on posava més enfasi Álex de la Iglesia)

Microsoft conquereix Nokia

2011-02-12T19:22:00.000+01:00

Després de molts rumors, alimentats pel passat del nou i flamant president de Nokia, i després de donar-se a conèixer aquesta setmana la notícia que des de la direcció de la empresa s'havia ordenat cancel·lar el projecte de telèfon mòbil amb MeeGo (sistema operatiu basat en Linux, suma d'esforços entre Intel i Nokia), ahir es va fer una roda de premsa per informar que Nokia passarà a convertir-se en soci principal de la estratègia per la reconquesta de la credibilitat perduda del Windows Phone, el sistema operatiu de Microsoft per a telèfons mòbils.

Després del titular resumit (i dens), agafem una mica de perspectiva.

El president actual de Nokia, primera persona no finesa en el càrrec, va fer carrera a Microsoft, sent director del departament d'Office quan es va anunciar el seu fitxatge per Nokia a mitjans de l'any passat.
Suposo (i això ja és més imaginació que informació contrastada) que aquest personatge formava part de l'equip de treball que ha empès els convenis de col·laboració Microsoft - Nokia, principalment en el camp de la compatibilitat entre els dispositius Nokia i els documents d'Office.

De la informació que s'ha publicat d'aquesta roda de premsa, s'indica que Nokia integrarà tots els seus serveis amb els de Microsoft. Així, es compromet a utilitzar el cercador Bing i la publicitat d'AdCenter, mentre permet a Microsoft l'ús de la tecnologia i informació de navegació de l'empresa Navteq, que és la base de la estratègia de navegació de Nokia.

També s'informa que de moment es mantindrà el desenvolupament de productes Symbian i MeeGo, encara que tot indica que només s'utilitzaran mentre s'acaba de madurar Windows Phone, que en aquest moments és una plataforma completament nova, totalment incompatible amb versions anteriors del mateix sistema operatiu, i que encara necessita trobar el seu lloc entre els desenvolupadors d'aplicacions, ara mateix centrats de forma quasi exclusiva en Android i iOS.

Després de tot això estic dubtant si el meu proper telèfon serà Nokia, per poder provar i utilitzar de primera mà el Symbian^3, o si aniré directament a un Android que s'ho valgui...

Esperaré a veure cap a on es mouen les aigües abans de prendre una decisió, que de moment em queda permanència en la operadora per un temps...

Contestar al telèfon...

2011-02-12T09:43:00.003+01:00

Em truquen. Veig que és un numero ocult. Ara no tinc res millor a fer. Contesto. Una veu femenina i amable inicia la conversa a l'altre banda.

Gas Natural-Bon dia, el truquem de Gas Natural i pel fet de ser client l'informem que estem fent unes interessants promocions d'aire acondicionat. Ha pensat mai a posar-se aire acondicionat a casa?

Carxofa-Si

GN-Doncs si vol li podem enviar un pressupost amb unes avantatges i blablablabla...

Carxofa-Disculpi'm, és que jo NO vull aire acondicionat a casa.

GN-Però fa un moment vostè m'ha dit que si que en volía!

Carxofa-Jo li he dit que si, però vostè m'ha preguntat si havia pensat mai a posar aire acondicionat a casa, no si el volía posar.

GN-(amb la veu no tant amable) Però així vostè vol o no vol aire acondicionat?

Carxofa- No. Hi estic en contra.

GN- I perquè m'ha dit que si al començament?

Carxofa- Perquè vostè m'ha preguntat si ho havía pensat mai i jo, amb aquest tema, hi he pensat i he arribat a la conclusió que NO en vull.

GN- (...) Bé doncs així, si no hi està interessat penjo.

Anava a contestar que sí que estava interessat amb el tema, perquè penso que l'actual tendència a instal·lar aires acondicionats és un tema molt interessant i que podriem debatre el tema, però m'ha penjat. Mentre, Mr. Intel·lecte, que seu al meu costat i que ha escoltat tota la conversa pel mans lliures del cotxe, exclama "això mereix un post!!!"

La meva teoría és que si quan et truquen de call-centers els penjes, no els hi provoques cap molèstia. El seu ordinador senzillament trucarà al següent de la llista. Però si els deixes parlar, o els hi dones conversa i els fas perdre el temps, també estan perdent diners. I això és el que no interessa.

I certament, cada cop truquen menys.

Vinil del divendres...

2011-02-11T16:39:00.000+01:00

Jethro Tull / Thick as a brick / 1972

Frase(s) de la setmana...

2011-02-07T16:16:00.001+01:00

L'esport és una estilització de la guerra. *Francisco Umbral

Les errates milloren el text. *Amando de Miguel

Frases! Les frases son pels amants. Jo el que vull és una espasa per ser Rei. *Excalibur

Frase(s) de la setmana...

2011-01-31T10:54:00.000+01:00

La diplomàcia et treu d'un problema en que el tacte t'hagués evitat ficar-t'hi. *Brian Bowling

Un home alegre és sempre amable. *Máximo Gorky

En el món només hi ha dos maneres de triomfar: per la capacitat pròpia o per l'imbecilitat aliena. *Jean de la Bruyère

Música a la carta

2011-01-29T19:18:00.000+01:00

Atenció! En aquest article parlo de streaming de música per internet.
No utilitzeu cap d'aquests serveis sense una tarifa de dades del vostre proveïdor de telefonia mòbil.
No em faig responsable de consums desmesurats d'internet en la vostra factura de mòbil!

Segur que, qui més qui menys, heu sentit a parlar, i fins i tot fet servir, l'Spotify.

Aquest matí m'ha vingut de gust mirar quines possibilitats tinc per escoltar música d'una ràdio a la carta per internet en el meu Symbian.
D'entrada ja sabia que Spotify disposa d'un client, però 10€ al més per una cosa que utilitzaré esporàdicament em sembla una animalada. Així que he començat a mirar opcions entre les alternatives que conec (que tampoc són gaires).

Així doncs, l'intent espanyol de crear una mena d'Spotify, Yes.fm, disposa de client per iPhone i gràcies, i la llicència d'ús per a aquest telèfon val 10€/mes. No em serveix i, encara que ho fes, pel mateix preu prefereixo Spotify.

La segona opció que em podria interessar és Last.fm. Per qui no ho conegui, Last.fm té un servei anomenat "scrobbler" que genera una base de dades amb la música que més escoltes, i basat en això t'ofereix música que et pugui interessar. Disposa de client d'"scrobble" per gairebé tots els dispositius, inclòs Symbian, Spotify i no he volgut mirar quantes coses més.
Com a aplicació de reproducció suporten iPhone (encara que no a tot el món) i Android, i com a preu és el millor que he trobat: 3€/mes.

La última opció que se m'ha acudit, i que em sembla molt interessant, encara que no és exactament competència directa per Spotify, Last o Yes, es el servei Ubuntu One.
En la versió gratuïta és un disc dur virtual de 2Gb, que a més permet fer una còpia de seguretat dels contactes que tinguem al nostre Ubuntu, i on se'ns guarden les cançons comprades a la botiga de música de l'Ubuntu.
A part de la música que comprem a la seva botiga, podem posar tots els fitxers mp3 que volguem (sempre recordant el límit de 2Gb gratuïtes), i que podrem escoltar en qualsevol dels ordinadors que comparteixin el mateix usuari, o en un telèfon Android o iPhone pel mòdic preu de 4$ mensuals o 40$ anuals.
En comparació amb el que estava buscant, aquí només podria disposar de música que ja tingués prèviament en mp3, però trobo que els esforços que està fent Canonical per convertir l'Ubuntu en una bona distribució bé mereixen que els hi compri algun servei dels que ofereixen, i aquest em semblaria bé... Si disposés de client per Symbian!

O sigui que, després de donar-hi unes quantes voltes, resulta que la millor opció, de moment, serà seguir fent servir el client de ràdio per internet de Nokia.
En aquest cas no puc escollir quines cançons escoltar, sinó confiar en la categorització que hagi fet Nokia dels estils musicals, però disposa de client pel meu telèfon, i és gratuït.

Frase(s) de la setmana...

2011-01-24T06:06:00.000+01:00

Hi havia vida abans d'Internet.

La tolerància és una virtut difícil; el nostre primer impuls, i encara el segon, és odiar a tots els que no pensen com nosaltres. *Jules Lemaître

Les majors dificultats de l'home comencen quan pot fer el que vol. *Thomas Henry Huxley

Frase(s) de la setmana...

2011-01-20T09:33:00.001+01:00

L'altre dia vaig dinar amb un vell amic, resulta que ara ja comencem a comptar els anys d'alguns que fa temps que ens coneixem, en blocs de deu o més anys, cosa que comença a preocupar, que és pilot d'avions, de jet privats concretament, i m'explicava una frase que es diuen quan comencen a fer hores de vol:

Quan comences a volar tens una bossa plena de sort i una altra buida d'experiència, el que hauriem de fer en la vida és anar buidant la de sort per omplir la d'experiència.

A banda que em va agradar molt, crec que es pot aplicar a tot en la vida.

Google Goggles

2011-01-18T20:00:00.019+01:00

Des de Google es fan ressò de la nova versió per Android de la seva aplicació Goggles.
Si no la coneixeu, diguem que és un molt bon company de viatge.
Reconeix parts d'anuncis i ens mostra l'anunci complet, si l'anunci que hem mirat era d'una pel·lícula els mostra el "trailer" a YouTube. Si li ensenyem un codi de barres, ens informa a quin producte pertany, i ens fa una comparativa de preus de botigues per internet, i fins i tot fa traduccions de textos que posem davant de la càmera.

En la nova versió que ara ens presenten, disposa d'una aplicació que ens permet xulejar davant algun super-expert Sudokista: un solucionador de Sudokus!
La aplicació té usos molt més interessants, però amb això han aconseguit cridar-me l'atenció.

EL BARCO

2011-01-18T10:47:00.003+01:00

Ayer se estrenó en Antena 3 la multipromocionada serie "El barco". No tenía ninguna intención de seguirla, pero ayer, no sé donde, pillé una promo de las últimas y la verdad es que me enganchó. Total, era lunes y no había nada que ver en la tele... Además, el guionista de la serie (o ideólogo, o director del grupo de guionistas, no sé cual es exactamente su papel) es Iván Escobar, que ha sido "profesor" mío en un curso a distancia de Guiones de Televisión. El interés era doble. Así que nos tragamos el primer episodio.

¿Qué decir? Para ser el primer episodio de una serie que nadie sabe donde va a acabar, creo que le faltó de todo y le sobró lo de siempre. A diferencia del impactante primer episodio de "Lost" (ese sí le he visto), que a las primeras de cambio, ya hay acción, aquí "perdemos" buena parte del metraje en presentar a todos los personajes y se dejan para el final el agarrón de la pechera. No te digo más que alterné el visionado con la lectura de un librito (muy recomendable, por cierto: "La sal de la vida", de Anna Gavalda"). La dirección me pareció que se dejó llevar demasiado, que confía demasiado en el producto, en la historia, en el escenario (eso si es espectacular), en el reparto (¿?), en los efectos... Vamos, que la vi con poco brío y menos entusiasmo, la dirección, ¿eh?

Pero hay dos cosas que no quiero dejar pasar. Ayer volví a ver al actor español de moda (¿por qué?): Mario Casas. Y me pregunto, así, a bote pronto: ¿por qué los actores españoles tienen una dicción tan pésima? ¿Por qué vocalizan peor que yo, que ya es decir...? Eso sí, muy guapo el chaval, su torso depilado y su sonrisa socarrona, pero lo que es talento, yo ayer no lo vi por ninguna parte. Y no es la primera vez que me llevo esa impresión. Pero si este chico es tan malo, ¿porque todos los productores se matan por tenerle en sus proyectos? Misterio a seguir.

La segunda cosa que quería comentar era que, dentro de la caracterización de personajes, hubo varios cliches que ya empiezan a oler a rancio. Pero por encima de todo, me llamó la atención el cojo (perdón, pero es que no recuerdo su nombre). Resulta que recibe un mensaje de su novia cuando ya ha zarpado el barco diciéndole que le deja porque ella no le importa lo suficiente. Eso, por supuesto, no es así y él quiera llamarla para decirle que no, que la ama más que a ninguna otra cosa. Pero no hay cobertura. Y entonces, ¿qué hacen? Se lanzan en un bote al mar, él y una compañera, hasta que encuentren cobertura y poder llamar a su chica. ¿Es verosímil? ¿Es creíble esa acción? Pero luego, cuando el barco se dirige hacia "la madre de todas las tormentas" (Juanjo Artero "El capitán" dixit), deja que Mario Casas se vaya en una zodiac a buscarlos con un walkie... ¿Es verosímil?

En fin, tampoco se trata de hundir el producto a las primeras de cambio, pero no me gustó el comienzo. Le daré un par de semanas más de oportunidad. Porque lo ponen los lunes, que si no... Los programadores saben lo que hacen...

P.D.: ¿Habrá hoy episodio nuevo de "House" en Fox?

LOS MISERABLES - 2010

2011-01-17T09:40:00.003+01:00

Mi primer musical (me refiero al primero que vi, no al primero en el que participé...) fue "Los Miserables", hace unos 20 años. La experiencia fue espantosa en todos los aspectos. Del teatro, el Apolo (en la Plaza de Tirso de Molina, en Madrid) sólo recuerdo estar sentado en el octavo anfiteatro (o quizá más arriba, aún), no ver un carajo, y tener que estar todo el tiempo echado hacia delante porque si no, el murete (eso sí, 8º anfiteatro, pero primera fila) no te dejaba ver nada del escenario. Para más inri, entre otras personas, me acompañó una ex de la que estaba por aquel entonces terriblemente enamorado y albergaba la estúpida esperanza de recuperarla (si hubiese sido esa noche, mucho mejor...). Nada salió bien. No me gustó el musical (creo, sinceramente, que las instalaciones del teatro ayudaron bastante a causar esta sensación), no me gustó la compañía y, sobre todo, no me gustó como acabó la noche. Pero eso es otra historia que será contada en otro momento...

En noviembre de 2010 volví a ver el reestreno de "Los Miserables" (que por cierto, está inspirada en la extraordinaria novela de Victor Hugo de idéntico nombre; lectura obligada, aunque paciente, son casi mil páginas, dependiendo de la edición y al estilo decimonónico que tanto se estilaba en aquella época, no sé por qué...). El teatro, en esta ocasión, el Lope de Vega, en plena Gran Vía, me traía muy gratos recuerdos porque allí vi "El fantasma de la Ópera" con la que todavía es mi mujer y todo lo que recuerdo de ese día (era su cumple) era maravilloso. La compañía que llevaba al evento también molaba, porque era otra pareja muy emparejada y por lo tanto, los cuatro íbamos a disfrutar del espectáculo todo cuanto pudiéramos, sin más aspiraciones (creo yo). Así que, los previos eran excelentes. El resultado no podía decepcionar.

Y así sucedió. El nuevo espectáculo (creo que la escenografía es diferente a la de 1992, aunque yo no recuerdo apenas nada de aquélla) es una verdadera maravilla. La historia es sencilla: un tipo comete un delito, francamente, ridículo, y debe penar por él toda su vida. Él es muy bueno (Jean Valjean, mi nick en uno de los server de Travian que estoy jugando ahora); el malo es muy malo (Javert), pero muy profesional (demasiado, joder, demasiado...) y se dedica a perseguirle toda la vida por un robo de tres al cuarto. Y de por medio, historias de amor que acaban bien, otras no tanto, vividores que se las apañan para sobrevivir en cualquier escenario, revolucionarios que quieren cambiar el mundo (pero el mundo les liquidó de cuatro tiros), unas canciones maravillosas (entre ellas, la que volvió a popularizar la sinpar Susan Boyle) y algunos momentos (la huida de Valjean con el amado de su hija a hombros por las catacumbas de París o ... de Javert -omito información porque no quiero ejercer de spoiler-) que aún recordándolos ahora, dos meses después, se me pone la piel de gallina. Los actores, además, estaban motivadísimos porque el estreno había sido dos días antes y por lo tanto, todavía tenían mucho que demostrar y no exhibían la fatiga propia del tercer o cuarto mes de representación.

En resumidas cuentas, un espectáculo más que recomendable de por sí. Lo que pasa es que yo tuve la suerte de ir óptimamente acompañado, por lo que el recuerdo no es agradable: es PERFECTO.

fring

2011-01-12T18:00:00.060+01:00

Aquesta deu ser, juntament amb el navegador Opera, la primera aplicació que vaig instal·lar al meu segon telèfon Symbian (un Nokia N70).

No us recomano que la utilitzeu sense un contracte de dades, però si que li doneu un cop d'ull ni que sigui connectats a una xarxa WiFi.
La aplicació és molt senzilla d'explicar: missatgeria instantània multi-protocol.
Si entrem una mica més a fons, pot ser una mica més interessant.

Mitjançant aquesta aplicació podem realitzar un xat entre una persona que està davant de l'ordinador i nosaltres amb el telèfon utilitzant el xat de Gmail, Messenger o Yahoo! També podem fer trucades de veu amb qualsevol d'aquests programes (sempre que l'ordinador estigui ben equipat per a fer-ho).
També ens permet xatejar entre mòbils que tinguin el fring instal·lat, arribant fins i tot a fer trucades de vídeo.

Aquesta aplicació no es nova, i la gent que hi està al darrera fa molts anys que treballen per a fer-la avançar. De fet, hi ha versions per Android, iPhone, Symbian i WindowsMobile. Fins i tot, si ens conformem amb el xat, hi ha versions per a mòbils Java (el més simple dels més simples).

De fet, aquesta aplicació va ser la culpable que, quan es van començar a entregar iPhone4 a Estats Units, Skype tingués un problema d'abastament, al permetre que els iPhoneros (que són molt més "pijos" i animals que la gent d'Android i Symbian) poguessin fer video-trucades a través de WiFi i 3G a gent que estava davant d'un ordinador. Va ser una catàstrofe que va saturar els servidors de fring i d'Skype, i va provocar el trencament de les relacions entre les dues empreses. El resultat de tot això va ser que la gent d'Android i Symbian que sempre haviem pogut utilitar l'Skype a través del fring vam maleir el ossos dels "pijeras" dels iPhones, i que tots ens quedessim sense poder fer video-trucades entre un telèfon i un ordinador durant uns quants mesos.

Sent sincer, em sembla que no ha sigut fins a la versió alliberada fa una setmana que l'Skype per iPhone ha permès exactament el mateix que fring permetia fa uns sis mesos...

Nokia Beta Labs

2011-01-09T21:00:00.000+01:00

Una de les coses més interessants que fa Nokia per intentar mantenir la seva posició dominant dins del món de la telefonia mòbil és el Beta Labs.

El Beta Labs es un banc de proves d'idees convertides en aplicacions.
A grans trets, tenim dues parts.

La més comercial, anomenada Beta, correspon a proves sobre aplicacions que segurament es convertiran en productes en algun moment o altre. En aquest apartat hi trobem les versions de prova de les properes actualitzacions del Maps o la Ovi Suite (programa per sincronitzar el telèfon i l'ordinador). També hi posen aplicacions amb un valor comercial futur, com pot ser el teclat per pantalles tàctils Swype (també existeix per Android, i realment mereix un cop d'ull).

La part pels més "geeks" (o "frikis", segons qui ho estigui llegint) la constitueixen les aplicacions Experimental.
D'aquestes, com no pot ser d'una altra manera, en tinc unes quantes d'instal·lades.
De les que he trobat útils, recomano el Nokia Bots (per tots aquells que tingueu un N97, C6-00 o posterior). Consisteix en diversos widgets (o mòduls) per la pantalla d'espera del telèfon.
El widget principal intenta descobrir l'ús habitual que fem dels perfils del nostre telèfon. Així, si cada nit quan anem a dormir posem el telèfon en "fora de línia", i en llevar-nos el traiem, ens proposarà un canvi de perfil programat per aquestes hores. Si a més a més utilitzem el despertador del telèfon, també ens proposarà d'activar un despertador.
La resta de widgets tenen en compte les persones més contactades o les aplicacions més utilitzades per generar un widget que dinàmicament va canviant per adaptar-se als usos que li estem donant en aquell moment al telèfon.

Nit Màgica

2011-01-05T20:19:00.002+01:00

Que els Reis us portin moltes coses!

Frase(s) de la setmana...

2011-01-03T12:33:00.000+01:00

Descric a la gent com és, però Eurípides els pinta tal com son. *Sófocles

Un intel·lectual és un tipus que no sap aparcar una bicicleta. *Spiro Theodore Agnew

Els animals són bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen. *George Elliot

Symbian S60v3 després de S60v5

2011-01-01T10:57:00.001+01:00

Ja fa uns mesos que gasto un Nokia N97mini (S60v5), del que per cert estic molt content.
Fa pràcticament dos mesos vaig tenir un problema amb la pantalla tàctil (que em van arreglar en un centre de reparacions de Nokia amb una velocitat que em va deixar parat: 20 minuts), i que em va fer tornar a una antigualla que tenia guardada en un calaix per emergències: Nokia 6120 (S60v3).

El meu vell amic em va ensenyar que hi ha coses que no canvien, vagis endavant o enrere.
La primera cosa per començar a fer servir el telèfon com si res era recuperar l'agenda de contactes. Mans a l'obra: com que està guardada i sincronitzada amb Gmail, tocava instal·lar i configurar el Mail for Exchange seguint la guia que ens proporciona Google, i que ja us vaig posar en un post anterior.
Fet això, s'havia de fer un pas enrere en el temps i recordar que, per exemple, les tecles ens obren les carpetes del menú seguint el mateix patró (la tecla 1 obre la carpeta de la posició 1,1 , i així anar seguint fins a l'alfombreta (o sostingut) per la posició 4,3).
Després no està de més recuperar una calculadora que ens fa la vida molt més fàcil: Calcium. Es una aplicació senzilla que ens estalvia desplaçaments estúpids per la infame calculadora que ens proporciona Nokia per defecte.
Si comencem a instal·lar coses recordant el passat, no podem oblidar un joc al que he dedicat moltes hores: Frozen Bubble. Amb un nom o un altre, segur que si heu viscut durant els 80 hi heu passat alguna que altra estona. Llàstima que ningú (que jo sàpiga) s'hagi vist en cor de portar-lo als Symbian tàctils, encara...

Amb el telèfon bàsic per començar a funcionar, surto al carrer.
Gran sensació, poder tocar un teclat. O, encara més, estar obligat a tocar un teclat! Poso el mans lliures, engego la ràdio, i maleeixo el dia que Nokia va decidir que els auriculars de l'N97mini fossin d'aquells estranys que en teoria t'aïllen (encara més) del soroll exterior. Descobreixo que el telèfon porta per defecte un parell de jocs que ni havia engegat, i m'enganxo a un d'ells.
Trobo a faltar el fring, agrairia una pantalla una mica més gran, però estic molt còmode amb el telèfon. És més petit que l'N97, i no hi trobo a faltar gran cosa.

Porto el telèfon a arreglar, el torno a engegar, i els poso de costat. De cop i volta descobreixo que les lletres de l'N97 son molt més grans que les de l'antic 6120. I això que no m'havia adonat que les lletres del 6120 fossin més petites que les de l'N97... Torno a posar el 6120 a dintre el calaix, li agraeixo la feina feta, i recupero l'N97. Ara tot es més gran, i la pantalla és tàctil, i tinc un teclat QWERTY complet. Però el 6120 no m'ha deixat la sensació de quedar-se curt en res del què li he demanat!
S60v5 és tàctil, S60v3 no. S'han acabat les diferències.

Bon any a tots !!

2011-01-01T00:01:00.001+01:00

Feliç 2011 !!

Les 12 van tocant...

2011-01-01T00:00:00.001+01:00

Nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang, nang.

Play

2010-12-28T20:13:00.001+01:00

Fa fred, està fosc i tothom està en silenci. Estàs en tensió, amb un dit sobre el play esperant l'ordre. Entren els actors, s'obren els llums.

El temps s'atura per un moment, no pots evitar posar-te una mica nerviós, tot i que saps que tot anirà bé. Ho has fet un munt de cops i hauría de ser una rutina, però saps que tens al dit la responsabilitat que s'engegui la música quans ho hagi de fer. Ni abans ni després.

Arriba el senyal. Pitjes el play. Pujes el volum. Comença l'espectacle.

Frase(s) de la setmana...

2010-12-28T12:20:00.000+01:00

Dir la veritat ho pot fer qualsevol idiota. Per mentir cal imaginació. *Jaume Perich

Es necessiten unes tres setmanes per preparar un discurs improvitzat. *Mark Twain

Els avantpassats son el més important per els que no han fet res per ells mateixos. *Llegit en una signatura

Còpia de seguretat

2010-12-27T20:40:00.002+01:00

Fa dies que volía escriure sobre aquest tema sobretot perquè entre el que jo faig i el que fa la resta de la gent hi ha d'haver un terme mig, però, en qualsevol cas, toca fer-lo perquè algunes vegades n'he parlat i mai he entrat a fons amb el tema.

Buscant informació em trobo que, segons estadístiques, només un 5% dels usuaris fan còpies de seguretat. I després passa el que passa... I ja us ho aviso, aquest post el faig més per mi que pels que perdreu les dades. Perquè, a qui avisem quan ens adonem que hem perdut les dades que tenim a l'ordinador?

No faré un post sobre programes per fer còpies de seguretat, perquè ja n'hi ha un munt, i a més trobareu informació sobre programes que fan còpies de seguretat, i a més, perquè jo no en faig servir.

Però el que si que vull fer és demanar-vos que feu una mica de previsió perquè, com deien l'altre dia, hi ha dos tipus de persones: "els que han perdut dades i els que les perdran."

I després de tota aquesta introducció passo a la exposició.

El primer que cal saber és que les dades es perden. Podeu ser molt curosos en no borrar els vostres arxius, podeu tenir els millors antivirus per evitar que es borrin, però res podreu fer-hi si algú toca el que no ha de tocar, si el disc dur diu que li ha tocat espatllar-se o si hi ha un accident a la casa. I quan això passa, la única sol·lució és tenir una còpia de seguretat ben feta.

Jo, el que recomano, és dividir les vostres dades en 3 tipus:

1- Les dades vitals, aquelles que si es perden ens costarà diners i/o temps recuperar-les. Parlo d'arxius de comptabilitat, de feines, de treballs. Parlem d'arxius que, a més, amb prou feines ocupen espai. (amb prou feines una giga)

2- Les dades sentimentals. Parlo de fotos, vídeos, enregistraments i altre material fet per nosaltres que, si es perd, serà irrecuperable, però que a part d'un gran disgust, no anirà la cosa a més. Aquestes ja tenen un gruix més considerable (en el meu cas la cosa va sobre les 100 gigues)

3- Tot el que tens desat que pots recuperar via e-mule. (Que pot ser molt...)

Amb el primer grup de dades, fer còpies de seguretat és vital. Jo el que faig és fer una còpia cada vegada que hi ha canvis significatius (un cop per setmana). Hi ha molts sistemes pràctics per fer-la, però personalment combino el googledocs (penjar-ho a Internet) amb l'ús del pen-drive. Molt sovint, faig servir les 3 opcions. (sobretot pel meu sistema de comptabilitat) Tot això, per descomptat, tenint en compte que les dades també queden al disc dur principal del meu ordinador. A més, mantinc dues còpies en dos discs durs externs, que actualitzo cada 2 o 3 mesos.

Amb el segon grup de dades jo sóc igual de curós que amb el primer grup. Només que, evidentment, no em caben en un pen-drive. De tota forma, reservo la periodicitat de les còpies a dos o tres mesos. La faig en dos discs durs externs, un dels quals, el tinc amagat i lligat de forma que no sigui facilment accessible. Però el que també faig es tenir una selecció de fotos a la xarxa, utilitzant el picasaweb. Però el que també tinc (tot i que fa riure) és una còpia en DVD-room fora de casa, per si mai tenim un ensurt.

El tercer grup és el que menys em preocupa, però del que també en tinc dues còpies en dos discs. L'avantatge és que, a més, n'he distribuït unes quantes còpies entre amics i familiars... Això si, si mai he de recuperar res, em toca anar de casa en casa a buscar el material.

Afegeixo que no s'hi val a fer còpies de seguretat a un disc dur o un CD i a continuació borrar les dades de l'ordinador. Perquè aleshores el que tenim no és una còpia de seguretat sinó les dades originals. I tornen a estar en risc. I tampoc val fer la còpia dins el mateix ordinador, encara que sigui en un segon disc dur. Jo he vist com em desapareixia un ordinador. Sort que en aquella època ja feiem córrer els zip.

Acabo dient, AVUI. Avui és un bon dia per fer una còpia. No ho dubtis.

Geeks'Phone

2010-12-26T11:39:00.001+01:00

Crec que alguna vegada ja havia sortit aquest nom.
Es tracta d'una empresa madrilenya que ha comercialitzat "el primer telèfon Android dissenyat a Europa".
Aquest primer telèfon, basat en el Samsung i900 (Omnia), però amb la incorporació de teclat físic i, evidentment, amb Android com a sistema operatiu, es va posar a la venda fa un any.

Perquè ens quedi clar que la tecnologia va a una velocitat increïble, en un sol any el seu processador ha passat de "digne" a "lent" (528 Mhz), però tot i així ja corre Android Froyo (2.2), cosa que somien molts usuaris dels últims telèfons d'HTC.

La diferència més gran entre aquest projecte i els productes dels grans fabricants son les ganes de fer participar a la comunitat dels avenços. Així trobem que han publicat el codi font de tots els sistemes operatius (obligats per la llicència de Linux), però a més a més han proporcionat accés a tots els controladors de maquinari, facilitant així que la comunitat els ajudi a evolucionar el telèfon.
La resposta és indubtablement bona: han venut 3.000 GP ONE durant el primer any de funcionament.

Com que tenen clar que la roda no pot parar de voltar, ara fa pocs dies, en una entrada pre-nadalenca del seu bloc, informaven que estan preparant tres nous models. Informaven que el TWO els hi està costant, però no parlaven de res més.
I en una entrada plenament nadalenca, del dia 24, a part de felicitar el Nadal i agrair el suport, tot recordant el que els hi ha passat durant l'any, han fet la "innocent" presentació d'un altre telèfon.

Aquí podeu veure el GP Zero vestit amb la indumentària típica del pare Noël

A veure quines novetats ens presenten aquests innovadors!
Jo tinc el desig que el tercer producte en el que estan treballant sigui una tablet. Tindré sort?

Desitjos

2010-12-23T14:15:00.000+01:00

Guiness personal

2010-12-22T15:53:00.000+01:00

Si fem 4 posts més farem doble marca: el mes amb més entrades i l'any amb més entrades.

Han de ser de qualitat, no com aquesta que és de sucre...

On portes el mòbil?

2010-12-20T20:03:00.002+01:00

Un dels temes que encara no ha sortit respecte al mòbil en aquest bloc és la localització d'aquest en el cos del portador. He investigat una mica sobre el tema i he vist que la cosa està molt renyida entre dur-lo a la cintura, al cinturó o a la butxaca(sobre un 45%) i dur-lo dins el bolso o la bossa de mà (un altre 45%).

La sol·lució que us aporto es troba en el marginat 10% restant (que engloba sol·lucions com dur-lo al canell, penjat del coll, dins la pitrera (estrategia reservada al sector femení) al suport del vehicle o, la que jo he escollit, al turmell.

La meva feina requereix portar sempre el mobil a sobre engegat, però que mai soni. Bé, més que mai soni, em refereixo a que mai dels mais ho faci en determinats moments. Per això he optat per portar-lo silenciat i amb el vibrador posat sempre. Però això té un requeriment imprescindible, dur-lo lligat al cos.

Durant molt de temps vaig portar pinces lligades al cinturó, però això requereix portar sempre cinturó, cosa que no faig. A més, el meu índex de trencament d'aparells estava molt per damunt de la mitjana. Crec que dec ser una de les persones que ha aixafat més mobils del planeta.

Per això, i recorant una sèrie de televisió de quan erem joves, en Magnum, se'm va ocórrer provar la sol·lució del turmell. Al meu cas és una sol·lució òptima. La tassa de mòbils destrossat ha baixat a 0 i ara encara conservo el que vaig comprar-me fa un any i mig!!!

Inconvenients:

1- Quan vas caminant i has de contestar una trucada. T'has d'aturar i buscar l'aparell ajupin-te, com si et cordessis la sabata...
2- La sol·lució que jo faig servir és una funda comprada a uns grans magatzems especialitzats en esports, i concretament serveix per lligar-te l'mp3 als biceps(per anar a fer footing) Aquesta funda, però, limita l'ús de mòbils petits.
3- Si travesses un riu i et patina un peu, el mobil té més possibilitats d'acabar dins l'aigua que si el portes a la cintura.
4- A l'estiu, quan vas amb pantalons curts, tothom et pregunta si t'ha passat alguna cosa al turmell.

Avantatges:

1- Discreció màxima. Fins i tot pot posar-se a sonar en ambients amb molt poc soroll. Com que està tapat pel camal del pantaló, el so de la vibració queda esmorteït i es fa, practicament, inaudible.
2- Quan vas en cotxe o estàs assegut, és més accessible que si el portes a la butxaca. 3- Quan dubtes si has agafat el mobil o no, un senzill moviment del peu contrari et confirma la seva presencia.
4- Dificil localització per gent que vulgui quedar-se el teu mobil sense permís. (no veig un lladre catxejan-te fins al turmell)
5- Pots dormir amb el mòbil posat. Amb dos avantatges, sentir una trucada o posar-te el despertador sense despertar a ningú que dormi amb tu.
6- Estèticament pràctic. No deforma les butxaques dels pantalons ni t'obliga a dur-lo a la vista.
7- Díficil d'oblidar. Jo tot sovint acabo desant-lo, amb la seva funda, al costat de les sabates... o a dins!!!

Frase(s) de la setmana...

2010-12-20T13:30:00.000+01:00

Una conversació entre dues persones son dos monòlegs amb interrupcions més o menys pacients. *Friedrich Nietzsche

Qui pensa a l'engròs ha d'equivocar-se a l'engròs. *Martin Heidegger

He gaudit molt d'aquesta obra de teatre, sobretot a la mitja part. *Groucho Marx

Porto

2010-12-19T20:59:00.000+01:00

Una de les coses que em va impressionar del meu viatge a Porto l'any passat era el nivell organitzatiu de la ciutat. Imagina't que al mig del carrer tens la necessitat d'enganxar una cosa i no portes res per fer-ho. No et preocupis, tota la ciutat era plena de màquines per ajudar-te a paliar la situació...

Perquè després diguin dels Portuguesos.

De nit, al Sàhara

2010-12-18T20:05:00.000+01:00

De nit, al Sàhara l'espectacle està servit. Amb lluna plena o sense, tot canvia sobre aquesta terra erma.

Paraules

2010-12-17T20:20:00.001+01:00

Al facebook, l'ús de la "paraula" amic és tant literal com l'ús de la paraula "granger"

Dutxes

2010-12-16T20:13:00.000+01:00

Aquest ha estat la meva quarta visita als campaments refugiats saharauïs des que l'octubre del 1995 vaig baixar-hi per primera vegada. Aquella vegada ja vaig riure molt del concepte "dutxa" que hi havía als campaments refugiats saharauís. Per demostrar que el temps no passa en va, en aquest viatge hem gaudit d'algunes de les possibilitats de dutxa que podien oferir-nos els campaments (Hem trobat a faltar la dutxa lliure, que basicament consistia a dutxar-se directament al mig del desert). D'acord, aquesta vegada hem variat menys que altres anys i només hem visitat tres dutxes, però se'm fa difícil pensar en trobar per aquí a prop cap d'aquestes opcions. La dutxa-labavo, tot en un, la dutxa separada del labavo per una paret i la dutxa separada de la casa, per uns metres. Això si, totes amb monomando, consistent, basicament, en agafar una gibrelleta i tirar-te l'aigua pel cap amb una sola mà, mentre amb l'altre intentes aprofitar l'esbandida... I fins aquí les curiositats sobre dutxes! Pròximament, més coses sobre el viatge a terres saharauis! (tot esperant que en Marcel no s'enfadi per l'afusellada, jejeje...)

Canvia l'escriptori ...

2010-12-16T13:17:00.000+01:00

... del teu Smartphone!

Ahir el Carles em reclamava recomanacions per un amic que acaba d'adquirir la darrera meravella que Nokia ha tret al mercat, el N8.
Així de pressa i corrents li vaig recomanar que es mirés la pàgina de tecnologia dels fanàtics de Nokia noknok.tv.

Aquest matí m'ha arribat una nota de premsa d'una aplicació que no tardaré a provar al meu humil N97mini (humil al costat de l'N8, que segueix sent un super-smartphone).
Una empresa anomenada HipLogic, dels que ja havia utilitzat la seva anterior aplicació de canvi d'escriptori, HipLogic Live, presenta la renovació d'aquesta, ara anomenada Spark i també disponible per a telèfons Android.

En què consisteix?
Es un recanvi de la pantalla principal.
Segurament no sigui la aplicació més necessària per un N8 o un N97, ja que aquests telèfons ja disposen d'una pantalla principal a la que se li poden afegir Widgets (mini-aplicacions), i a part de les que disposa el telèfon no és pas complicat de trobar-ne d'altres.
Es probable que ho considerin més interessant els usuaris d'un S60v3 o S60v5 de les gammes X, E o C, que no disposen de Widgets per a la pantalla principal.

I què ens permet fer l'aplicació?
Doncs pel que hi posa a la seva web, accessos directes a notícies, temps, Groupon i ves a saber què més.

Pròximament us ampliaré informació sobre consum de bateria, necessitats de connexió a internet i més coses que sigui capaç de fer l'aplicació.
Estèticament (la versió per Android) pinta molt bé.

Filmografía bàsica

2010-12-15T20:04:00.001+01:00

Quan vull riure em poso Full Monty.
Quan vull plorar, El jardinero Fiel.
Quan vull emocionar-me, El senyor dels Anells.
Quan vull dormir, Blade Runner...

Carta als reis

2010-12-14T20:00:00.003+01:00

Doncs si, tal i com vaig comentar-vos, m'emplaço a fer una segona carta als reis. Ja ho sé, cada vegada sóc més gran per demanar coses als reis, però... no és més trist fer-se una llista de bons proposits per l'any nou i no acomplir-ne cap?

També us he de dir que he redactat aquesta carta dues vegades. A la primera pretenia ser molt original i enlloc de fer una llista dient el que vull, doncs pensava fer-la dient el que no vull. Però a mig fer-la m'he recordat del tema aquell de que les energíes universals desconeixen la paraula NO i he pensat que, d'alguna manera, estava cridant que el que no volía, vingués a mi.

He esmenat l'error abans que es publiqués i procedeixo, anant de cara a barraca, a la redacció de la meva carta als reis:

Estimats reis d'orient. Aquest any he sigut mig bo i mig dolent. Ja ho sé, no he escrit gaire a Intel·lecte i he oblidat, massa sovint, els amics. He fet alguna garrafada gran i, fins i tot, he obrat amb malícia algun cop. Però també m'heu de reconèixer que he fet coses bones i que, en tinc de millors al cap. Així que, davant tota aquesta argumentació, us voldría demanar un parell de coses de cara als presents que aquest final de 2010 i/o al llarg del 2011 voldría rebre.

1- He de dir coses a gent que m'estimo. Coses que si no les dic, se'm corcaran a dins i m'acabaran fent un forat, però que si les dic mal dites, poden acabar fent mal a aquesta gent i no vull ni una cosa ni l'altra. He de ser molt cautelós al dir-les i he de pensar bé com fer-ho. Si podeu donar-me algun consell, us agraïré que ho feu.

2- Si algú vol regalar-me música, que sigui en partitura o viníl. Si algú vol regalar-me una pel·licula, que ho faci en un pen drive. (vaja, que CD's i DVD's ja estan passats de moda...)

3- No em cal roba, a no ser que es tracti d'alguna cosa tècnica. Un abric per la moto o per fer barrancs, que queda sempre pendent, o alguna cosa molt concreta. De camises, pantalons i gerseis en tinc un armari ple.

4- Necessito una funda pel trombó i una bomba de fre per la moto.

5- La meva darrera bossa va morir en acte de servei i necessito alguna cosa per substituïr-la. Gran i resistent (no penso de deixar de portar coses perquè tothom estigui d'acord que en porto masses)

6- M'encanta viatjar i no ho faig tant sovint com voldría. A veure si surten viatges guapos, de treball, de projectes, d'escapades o de plaer. Tot em va bé.

7- He de posar-me a currar en alguns projectes als que vaig dient que ara m'hi fico. Espero que abans de la vostra arribada, això ja ho tingui en marxa, però si em podeu portar una mica d'energía i temps, no em faran cap nosa.

8- Vull organitzar una sortida a fer un barranc en moto. I amb gent que no tingui moto o que no vulgui fer el barranc, però que s'ho vulguin passar bé igualment. Aquesta primavera que vé.

9- Necessito que les meves amoretes siguin felices (més del que ho són ara). Doneu-me eines i idees.

10- A Trocateatre tenim el text. Ara ens falta sincronitzar els actors i que la cosa rutlli. Tota ajuda serà benvinguda.

11- Em cal un GPS per la moto i per tantes altres coses. (no un navegador pel cotxe, sinó una maquineta per fotre-li canya).

12- Ens cal recuperar el bon nord a la parada del mercat. Que la gent torni a comprar, o que trobem una sol·lució genial per sentir-nos satisfets cada vegada que tornem a casa després d'una dura jornada al carrer.

13- Ho tornaré a demanar, una bona feina, però molt ben pagada. Una cosa de la que poguem sentir-nos satisfets i, al mateix temps, ben remunerats. Que ens cuidin mentre la fem, que ens sentim realitzats i hi aportem, amb solucions i bones idees, tant com en rebrem. Que a l'acabar poguem dir "quin xollo i que guai".

14- Bones trobades amb els amics. Esvaïr tots els mals rotllos i que cada vegada que ens trobem sigui una gran festa.

15- Necessito alguns bolos per fer de clown, que m'estic enferritxant.

16- Vull que aquest any no dongui sorpreses de salut (Bé, bones sorpreses si que són benvingudes) a cap dels que ens envolten.

17- Queden pendents, de la darrera carta, el curs de parapent i algun altre detall. No ho desestimo pas.

Gracies per la vostra atenció, sé que teniu molta feina, però vosaltres mateixos. Pressa no n'hi ha...

Valoració

2010-12-13T20:11:00.002+01:00

Ara fa un parell d'anys se'm va ocórrer fer la meva llista de reis al blog mateix... (la llista) en previsió del que pogués esdevenir-se i demanant tot el que volía.

Va ser un exercici divertit del que ara tocaría fer-ne balanç per decidir si la torno a penjar (i convidar als altres a fer-ho.)

Així que procedeixo a la valoració:
1. Un giradisc. Ja ho crec que va arribar, i una de les primeres coses. Va ser en Carles qui va trobar la màquina perfecta i que va facilitar-me trobar la meravella que em serveix ara per tornar a gaudir de la cerimònia d'escoltar vinils. De fet, els reis vam aprofitar per portar-me uns quants vinils memorables...

2. Una gravadora d'àudio digital Maranz PMD620. Va tardar una mica més i va arribar a la feina. Però és genial. Des d'aleshores hem pogut enregistrar amb facilitat concerts i actuacions amb un sol clic a l'enregistradora.

3. Una motxilla per anar a fer barrancs o una caixa estanca. I un calendari per anar a fer-los amb tota la colla aquesta primavera que ve. Mmmmm... queda pendent. En dos anys no hem tornat a fer cap barranc. Cada vegada que en programavem un, la metereología ens donava pel sac. (o qualsevol altre excusa) Queda pendent per la llista d'aquest any.

4. Un bon text de teatre. Va arribar. Australia. I espereu-vos, que ara tenim Cancún a les mans...

5. Una còpia del curt "Dimoni's Park" . Va arribar tant en CD com en Youtube

6. Una feineta guapa, d'una o dues setmanes, amb l'equip lfs, una mica lluny i una mica ben pagada. Va arribar però no la vam poder fer... Però em pica l'ullet que tornarà a caure...

7. Un viatge a Tailàndia. No ha pogut ser. He estat a Gàmbia-Senegal, Roma, Mallorca, Marroc, Porto, Millou, Venècia i el RASD, però Asia continua essent la meva assignatura pendent.

8. Que les persones que ens manquen, tornin a estar actives a Trup. Tot va tornant al seu bon fi. A veure si amb un parell d'anys més...

9. Una bona nova sobre les intoleràncies de la Martina. Van arribar, progressivament i amb bon rotllo. De 12 a 3,5 és una bona notícia. (i baixant)

10. Un premi. Que em mereixi. Ja ho tinc clar. Es veu que no me'n merexía cap.

11. Un bon ball de gitanes. Un rera l'altre. Del primer en recordo poca cosa, però ens vam treure l'espineta com Déu mana. Del segon, les ganes de tornar-hi l'any següent.

12. M'encanta la BMW R 1200 GS. Això ho tinc clar. Era un error. Per sort, l'Atlas, va saber arribar a temps.

13. M'encantaria fer el curs de parapent. Pendent!!!

14. Un trombó de vares. Ha arribat aquest estiu passat!!! Porto dos mesos de classes, a veure si aconsegueixo fer-lo sonar... (enllaç pendent)

15. Un viatge amb moto. Touché

16. Ah!!! i els ulls de la Tina. Poc a poc, van arribant.

Mmmm... 10 de 16, crec que tornaré a escriure una carta als reis aquest any!!!

Google Chrome Notebook, o com Google veu el futur (proper)

2010-12-13T19:19:00.002+01:00

Fa uns quants anys que ens parlen del "núvol" (o "cloud" en anglès).
Google, gran amic de tot el que tingui a veure amb una pantalla connectada a Internet per poder-nos seguir venent publicitat, segueix avançant.

Després d'aconseguir retallar distàncies en el seu mercat nacional entre l'iPhone i el seu Android, creuen que és el moment de començar a parlar de portàtils connectats permanentment.

La teoria tecnològica és molt senzilla d'explicar:
Si la feina que fem està a internet, hi podem accedir des de qualsevol màquina que estigui connectada a internet.

Si ho voleu veure explicat d'una manera més convincent, Google ens ha preparat un vídeo:

No fa falta dir que no tothom està tan d'acord amb això del núvol. Existeix (existia) entre els conspiranòics la teoria que si tota la nostra feina està internet, i hi ha un ésser suprem amb accés a aquesta feina (en aquest cas seria Google), qui ens assegura que la nostra feina es privada?
Dit d'una altra manera... Com et pots queixar del sistema quan el sistema et controla?
Però això ja és molt més filosòfic.

Percepcions

2010-12-13T14:16:00.000+01:00

El facebook és per presumir.
El linkedin per demostrar que tens carrera.
El Buzz per fer-se el "geek".
L'orkut és per inginiers.
Qui recorda el Hi5?
El youtube per pujar parides.
El vimeo per fer veure que soc creatiu.
Els blogs personals per ensenyar que soc molt profund.
Els blogs de tecnologia per ensenyar que en sé molt de tot.

Ara, si de veritat em vols dir què fas, aixeca't i assenyala alguna cosa que sigui obra teva.

Notícies

2010-12-12T21:47:00.002+01:00

- Mestre Oogway, us porto molt males notices...
- Ai Shifu, Les notícies mai són bones o dolentes, només són notícies.
- En Tai Lung s'ha escapat de la presó. Vé cap aquí.
- Mmmm... Això és una mala notícia.

Kung Fu Panda

How to Train Your Dragon

2010-12-11T22:14:00.003+01:00

Quan fa uns mesos vaig anar a veure aquesta pel·licula hi vaig anar amb l'incertesa que sempre generen les pel·licules de Dreamworks. Perquè si hi ha una característica que diferencia Pixar de Dreamworks és que quan vas a veure una producció Pixar saps que serà bona. Però Dreamworks és capaç d'oferir-nos una obra mestre com Shrek (la primera pel·licula, és clar) i un xurro patatero com l'Espantataurons a continuació.

Doncs, tornant al tema, vaig anar a veure una sessió de cinema familiar amb l'esperança de que la pel·licula fos, mínimament, passable. En sortir, una de les coses que em va sorprendre era que no haver rebut més bones crítiques d'aquesta història. Em va deixar flipat i vaig pensar que havía de compartir aquesta nova amb tothom.

Però el que acostuma a passar, que una cosa va per l'altre i al final no vaig escriure ni una trista línia. Doncs bé, aprofitaré que acaba de sortir en DVD per esmenar aquest error.

Així que, feta aquesta introducció, deixeu-me procedir a recomanar-vos una de les millors pel·licules d'aquesta productora, de l'alçada de Kung-fu Panda, Madagascar o (com ja he dit abans) Shrek.

Crec que el millor de la pel·licula és gairebé tot. La història és genial, els personatges molt ben definits, la narració impecable i l'equilibri entre drama i comèdia exel·lent.

Així que el primer que vull dir és, adquiriu-la ja (pel vostre mitjà habitual) i prepareu-vos a gaudir d'un espectacle digne de menció.

La història comença presentant-nos l'illa del fred, una illa on viuen uns víkings intrèpids amb harmonía i on només hi ha una pega... els dracs.

A partir d'aquí la història barreja escenes d'acció brutals, com la lluita que hi ha a continuació, amb moments hilarants, com és la presentació del seu protagonista (que inexplicablement canvia el seu nom en funció de la llengua i passa de dir-se Hiccup a Hipo o Singlot) barrejades amb una trama ben elaborada que fa que la pel·licula vagi de bé a millor.

En Hiccup és el fill del cap i intenta, endevades, demostrar i demostrar-se que és un bon caçador de dracs. Per fer-ho fa servir l'enginy més que la força bruta (que és la tònica de la resta dels habitants de la vila) i fer-se veure així davant l'Astrid, la noia més guapa de la vila, per qui sospira el nostre heroi.

La sort (o la seva perseverancia) fa que finalment aconsegueixi caçar un drac, i no un qualsevol, sinó un Fúria Nocturna, un dels dracs més temuts i dels quals no se'n sap absolutament res degut a que mai ningú no n'ha caçat cap.

El que s'esdevé des d'aquest moment, m'estimo més que ho descobriu vosaltres mateixos. (ara podría posar tot d'estrelletes i dir-vos allò de que no continueu llegint si no voleu saber el final, però no. Aquesta s'ha de veure)

M'encanta el gag de quan el pare de'n Hiccup, l'Stoick li dóna com a casc al seu fill el protector de pit de la seva mare... per acabar dient "Jo porto l'altre"

Només acabar dient que espero que els 8 llibres següents del que van inspirar la saga em proporcionin una segona part tant bona com aquesta primera...

Tornar a postejar...

2010-12-10T20:00:00.001+01:00

Una de les coses que costa realment és tornar-hi. M'en recordo que cada vegada que estava un temps sense anar a les pistes a entrenar, em costava Déu i ajut tornar a agafar la rutina d'anar a entrenar. Bé, en podría fer una llista de les coses que tinc pendents de tornar a fer, però ara no voldría començar amb les meves llistes... Doncs amb això de postejar passa una cosa similar. Quan fa temps que no t'hi fiques et costa tornar-t'hi a enganxar. Et fa mandra, et costa trobar el temps i cada vegada que et trobes amb els amics amb qui comparteixes el blog els dius "He de tornar a escriure" I el més fotut és que en tens ganes. Així que espero que aquest sigui el primer d'unes quantes intervencions al meu blog preferit. Així que, decididament, m'hi poso de nou, tot esperant no fer-me pesat ni carregar-me el bon fer d'aquest blog. I prometo (i sé que ho puc prometre) que en els propers dies no mancaran les meves entrades... (i en Carles ja sap perquè) Així doncs, ens retrobem a Intel·lecte.

Biutiful

2010-12-04T11:07:00.000+01:00

Per sobre de tot, tràgica.
I per acompanyar-ho, humana, propera, compassiva, ...

La història d'un home, pare de dues criatures, que es preocupa pel seu entorn.
I el seu entorn és immigració il·legal, prostitució, drogues, mort.

Detallista, llarga, intensa.
Feia temps, com a amant del so, que no gaudia tant d'una pel·lícula. Tot el que passa es sent. Tot el que es sent, passa.
Una pel·lícula d'autor.

Propera perquè tot transcorre entre plaça Catalunya, la Barceloneta, el Raval i el barri xinès de Santa Coloma.
I perquè parla d'una persona que intenta que el seu entorn sigui millor. Potser no de la millor manera, però ho intenta.

Genial.

PS: No aneu a veure-la sense un paquet de mocadors. Us els acabareu.

Plannig de la setmana

2010-12-03T15:04:00.000+01:00

Dilluns planificar la setmana.
Dimarts concertar reunions.
Dimecres fer plans pel cap de setmana.
Dijous posar-se al dia de les sèries.
Divendres fer còpies de seguretat de tot.
Dissabte freetime.
Diumenge relax per agafar amb ganes al setmana.
En tot això, on hi encaixa la feina?
Ja ho diuen: fer allò que t'agrada és llibertat, que t'agradi allò que fas és felicitat.

Frase(s) de la setmana...

2010-11-29T10:20:00.000+01:00

Quan la veritat sigui massa dèbil per defendre's haurà de passar a l'atac. *Bertol Brech

Vine a dormir amb mi: no farem l'amor, ell ens farà. *Júlio Cortázar

Disculpi'm, no l'he reconegut: he canviat molt. *Oscar Wilde

Frase(s) de la setmana...

2010-11-24T12:17:00.000+01:00

El misteri recau en l'ús del llenguatge per explicar la vida humana. *Eudora Welty

Dutxes

2010-11-21T11:48:00.000+01:00

No recordo (i tampoc vull fer memòria) quants anys fa que vam anar amb uns amics a passar una setmana a Escòcia.
Recordo que va ser una setmana molt divertida, en la que cada dia agafàvem el cotxe i fèiem ruta cap a un nou destí.
D'aquella vegada vam quedar impressionats amb la varietat de possibilitats de control de l'aigua d'una dutxa: Des d'aixetes dobles (una per l'aigua freda i una per la calenta), fins als típics "mono-mando", en cinc dies de viatge mai vam repetir aixeta. Cada dia havíem d'aprendre com fer anar la dutxa del lloc on havíem dormit.

Per demostrar que els anglesos no són pas menys que els escocesos, aquesta vegada hem repetit experiència: a cada lloc on hem anat a dormir, han tingut un model diferent d'aixeta. D'acord que aquesta vegada hem variat menys i només hem visitat tres dutxes, però igualment se'm fa difícil pensar en trobar per aquí a prop més de dues opcions: la tradicional doble aixeta, i la moderna "mono-mando".

Doncs en les tres dutxes d'aquesta setmana, hem trobat la opció tradicional, una opció estranya d'aixeta doble "sobreposada" controlant per un costat la pressió i per l'altra la temperatura, i una tercera opció en la que només hi havia control de temperatura però no de pressió d'aigua.

I fins aquí les curiositats sobre dutxes!
Pròximament, més coses sobre el viatge a terres angleses!

Olors a Anglaterra

2010-11-13T01:13:00.000+01:00

Només un breu, un apunt:
Després d'una setmana a Anglaterra, encara no m'he acostumat a que, segons com bufi el vent (i crec que mai millor dit), el carrer fa una olor terrible a fregit.

Espero que no sigui així totes les èpoques de l'any, però m'he trobat amb la mateixa sensació a les tres ciutats visitades, i això em fa pensar que deu passar en unes quantes més que no hem visitat...

En un parell de dies, més Anglaterra!

Frase(s) de la setmana...

2010-11-11T15:34:00.001+01:00

L'absència de prova no és prova d'absència. *Carl Sagan

El que tot ho jutja fàcil trobarà la vida difícil. *Lao Tse

Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte. *Georg Christoph Litchtenbeg

Google Docs

2010-11-04T11:32:00.001+01:00

Acabo de descobrir una funció que (com habitualment) no se des de quan està disponible.

Es tracta de la possibilitat de fer una presentació estil "powerpoint" a través de Google Docs Presentation amb una audiència global.
Els "col·laboradors" de la presentació poden fer una xerrada a través d'internet amb tota la gent que tingui permisos de visualització d'aquesta presentació.

Per trobar-li una utilitat ràpida:
El Carles, des de Sant Celoni, em vol ensenyar el projecte en el que està treballant.
Ja m'ha enviat la presentació a través del Docs, però m'han quedat dubtes.
Miro que estigui connectat i li demano més informació sobre els apartats que no m'han quedat clars. Si clickem sobre "Veure Conjuntament", s'obre una finestra de xat al més pur estil "Xat de GMail", i comencem a xerrar.

El "presentador" té la opció de portar la presentació i obligar a la resta de gent a seguir-lo, o anar parlant amb la gent mentre els "assistents" van amunt i avall de la presentació.

Encara més: si el grup és molt concorregut i hi ha "assistents" que son "col·laboradors" poden optar per agafar cert protagonisme i fer una presentació en paral·lel, que es visualitzaria sobre la barra lateral del xat, mentre la presentació principal segueix ocupant la part predominant de la pantalla.

Seguirem amb més i millors curiositats i coses estranyes tan aviat com les descobrim!
Fins aviat!

Un dels bons ens ha deixat...

2010-10-29T12:58:00.002+02:00

Porto dotze hores intentant escriure una cosa racional i no em surt res. Només recordo el teu somriure burleta, la teva ironia refinada, la teva manera directa de dir a les coses pel seu nom: càncer al càncer i fills de puta als fills de puta. Òstia, Lluís, quina putada que ens hagis deixat!
Tu ja m'havies vist a mi de marrec en filmacions teves, on hi surt més de mig poble, en aquella hemeroteca gràfica que no crec que ningú arribi a tenir mai, però jo vaig tenir el plaer de trobar-te a Ràdio Sant Celoni quan quatre llunàtics voliem fer un programa de ràdio, Equinocci, i tu ens vas obrir les portes de bat a bat. Tres d'aquells bojos encara escribim per aquí, i et trobarem molt a faltar.
Qui em descobrirà ara els grups de música més raros d'arreu del món, qui em sorprendrà amb un CD de versions i covers genials, qui em gravarà les millors versions del rock christmas??
El buit que ens deixes no l'omplirem pas.
Els teus dos blogs, gairebé cosins del nostre, enllaçats des de l'inici, m'han fet riure i mirar amb humor tantes coses que passen al voltant, que se'm fa molt difícil pensar que no hi haurà més entrades.
No cal que et repeteixi quina gran persona has sigut, perquè els que t'hem conegut ja ho sabem, i els que no, amb paraules no n'hi ha prou.
Recordo l'última vegada que et vaig venir a veure, i vam xerrar més de quatre hores, com al despedir-nos al teu portal, em deies: "va, fem un sopar tu (el burro a davant), el bomberu, en rafelillo, jo i tres o quatre més dels bons"

De l'últim CD que em vas gravar, no em puc treure aquest tema del cap, que a partir d'avui mateix et representarà i farà que et tingui viu entre nosaltres. (aquest tema i un del Fari també ;)

Els blogs cosins:
http://santceloniblog.blogspot.com/
http://santcelonitot.blogspot.com/

Fins sempre Lluís !

Novetats Symbian

2010-10-28T12:11:00.000+02:00

Ara que fa relativament poc s'ha posat a la venda el primer telèfon de Nokia amb S^3, recupero una mica el fil de Symbian.

Aquesta nova versió del sistema operatiu té dues novetats importants:
- És 100% software lliure
- Està basada en Qt

Què significa això?
Software lliure significa que, igual que Linux, tenim dret a obtenir el codi font, modificar-lo i retornar-lo a la comunitat de forma transparent.
Basat en Qt vol dir que, a més d'executar les aplicacions compilades per Symbian, és capaç d'executar aplicacions escrites en Qt.

I què és Qt?
Els amics que fa temps que es mouen amb Linux segur que en coneixen coses.
Qt neix a principis dels 90 per crear aplicacions que es poguessin utilitzar tan a Unix com a Windows, i després de molts canvis, arriba a Nokia el 2008.
Entre els canvis fets abans i després de l'arribada de Nokia , es pot desenvolupar per Qt i, sense canviar una línia de codi, es pot compilar el programa perque funcioni a MacOS X, Windows, Linux, Symbian, WinCE i Maemo/MeeGo. Per si fos poc, utilitzant desenvolupaments fets externament, es podria arribar fins i tot a iPhone, Android i webOS, per posar-ne alguns

On ens porta això?
Amb això, s'aconsegueix que els dos sistemes operatius de gamma alta que utilitza Nokia, Symbian i Maemo/MeeGo, puguin compartir aplicacions. Que ets un desenvolupador d'aplicacions i no saps en què programar? Actualment, i sense dubtar-ho, el rei de les aplicacions és l'iPhone, amb Android perseguint-lo cada dia una mica més a prop.
Però és que amb Qt, la teva aplicació que funciona en Android i iPhone també funciona en Symbian, i cal recordar que globalment, malgrat el que ens vulguin fer creure els americans, la majoria de telèfons intel·ligents (smartphones) que es venen al món van amb Symbian.

En resum, ni Nokia ha perdut el nord (que és el que voldrien "els americans"), ni està tot perdut pels que ens estimem Symbian.
El món segueix donant voltes i això, al cap i a la fi, és el que importa.

Frase(s) de la setmana...

2010-10-25T13:53:00.000+02:00

La religió a la batalla serveix tant com un casc de xocolata. *Terry Pratchett

El que xafardeja amb tu dels defectes aliens, xafardeja amb altres dels teus. *Denis Diderot

Durant gran part de la meva vida vaig pensar que no hi havia cap lloc on les coses que jo volia investigar interessessin a algú. *Benoit Maldelbrot

Ubuntu: Descobertes

2010-10-18T13:10:00.000+02:00

La setmana passada, intentant fer funcionar un ordinador malmès amb l'actualització de 10.04 a 10.10(beta), vaig descobrir una funcionalitat que no se des de quan és operativa.

Com que ja havia acabat la paciència intentant fer canvis en fitxers de configuració, vaig fer allò tan típic de la reinstal·lació.

Vaig arrencar l'ordinador amb un disc auto-arrencable d'Ubuntu 10.10.
Després de donar unes quantes voltes, i veure que tot funcionaba com era d'esperar (o sigui, bé), vaig començar la instal·lació.
En el moment de triar les ubicacions on fer la instal·lació, li vaig dir que ho fes en la partició on ja hi havia el 10.10(beta) que no engegava l'entorn gràfic. Vaig veure que podia treure la opció de "format", i vaig començar la instal·lació.

La meva gran sorpresa va ser veure que, en la descripció de les accions que estava realitzant, em deia que estava esborrant les carpetes "de sistema".

Al finalitzar la instal·lació, després de reiniciar l'ordinador amb la nova configuració, la sorpresa: M'havia mantingut els fitxers personals, incloent el fons d'escriptori personalitzat, tots els fitxers de treball... I m'havia instal·lat el sistema operatiu de nou, que per tant ara ja arrencava sense problemes.

Grata sorpresa, la veritat!

Frase(s) de la setmana...

2010-10-18T08:08:00.004+02:00

Yo escribo libros para ver como terminan. *Eduardo Mendoza

(escoltat en directe després de rebre el Premi Planeta 2010, força nerviós encara que no semblava)

La foto del divendres (que arriba el dissabte)

2010-10-16T21:26:00.000+02:00

Ubuntu 10.10(.10)

2010-10-10T21:12:00.000+02:00

Us escric breument per fer-vos saber que finalment l'Ubuntu 10.10 (octubre de 2010) ha sortit avui, dia 10.

Inicialment els col·laboradors del projecte tenien dubtes sobre la possibilitat real que aquesta versió fos definitiva en aquesta data, ja que els cicles d'alliberament de versió acostumen a ser cap al dia 25 (i el dia 10 suposava "perdre" dues setmanes de retocs).

Dir-vos que a nivell tècnic s'han afegit novetats, com per exemple la centralització de les instal·lacions al "Centre de programari", que a més a més disposa d'una nova "botiga d'aplicacions" de pagament i un redisseny pensant en la botiga d'aplicacions de la marca de la poma.

En termes generals, es segueix pulint el nou disseny aparegut amb la versió 10.04, i es canvien certes aplicacions instal·lades per defecte, sempre pensant en l'objectiu de fer el nostre escriptori més lliure.

En quant a recomanacions, jo us diria que aneu amb compte a l'hora de fer l'actualització.

Pel que he comprovat en les versions de prova que he anat instal·lant en diversos ordinadors, us diria que no feu l'actualització sense un amic com el Carles a prop si el vostre ordinador té processador AMD, o si utilitza controladors gràfics propietaris.

I ja per acabar, podeu explicar les vostres experiències amb la nova versió als comentaris!

La pregunta incòmoda.

2010-10-07T11:38:00.000+02:00

Enceto aquesta nova secció amb la pregunta:

Tu què vols ser de gran?

Molt senzill, una enquesta oberta.
També pots posar què volies ser als 7, 14, 18, 21, 30 i 41...
Respon aquí, als comentaris, si canvies de pensament d'aquí un dia, una setmana o deu anys, torna i comparteix la nova opció.

Truc(s) de la setmana...

2010-10-06T21:30:00.000+02:00

En el truc d'aquesta setmana no m'atribueixo cap mèrit.

Des de Alt1040 fan una molt bona guia per personalitzar les opcions, per aquells que en teniu, del facebook. Si passeu una estoneta posant les coses a lloc i triant les opcions adients, mai podreu dir que us ha entrat spam, o us ha afegit qui no voleu o que des de la feina fiquen al nas a les coses personals.

Una molt bona guia, que amb no més de 20 minuts ens permet tenir un facebook ben ordenat i pulit!

Alt1040: Guia práctica para administrar y mejorar la privacidad de Facebook

Frase(s) de la setmana...

2010-10-04T11:38:00.000+02:00

Encara no s'han inventat les barreres que diguin al geni: "d'aquí no passaràs". *Beethoven

La demagògia és l'art de vestir les idees menors amb paraules majors. *Lincoln

Un proverbi no és una raó. *Voltaire

La foto del divendres

2010-10-01T09:25:00.000+02:00