L'Àfrica em Crida (9) Dia 2
 |
| De Marroc |
Deso els cascs i les botes dins la tenda, puig l'avancé no crec que les salvi de la pluja i me'n torno cap a dormir. La pluja continua i tot i que no és forta, és constant i ho va amarant tot d'aigua. Cap a quarts de vuit del matí, constato que la tenda no és estanca, motiu pel qual, tinc els peus molls i freds tot i ser dins el sac de dormir.
Davant la situació decideixo donar per inaugurat el dimecres i em llevo. Hem dormit vestits pel fred que feia i per tant no tinc cap problema, només em cal posar-me les botes i marxar cap als labavos que són a prop i on sembla que estarem resguardats. Hi duc tot el que s'estava mullant i amb els tràfecs, en Bascu es lleva.
Estenem i repartim el material dins el petit edifici dels labavos. Tot és, en general, entre poc moll i molt moll. Això ens inclou a nosaltres. En Bascu proposa esmorzar una sopa calentona i en un tres i no res ha preparat un suculent i calorifíc àpat que ens ajudarà a pensar què fer.
Parlem amb l'encarregat del càmping i ens diu, o entenem que ens diu, que la previsió metereòlogica preveu plujes a tot Marroc durant 5 dies...
Ens mirem pensant que això podria ben bé ser un inconvenient. I en Bascu exclama: “No crec que al desert també hi plogui”
En una hora desmuntem, reempaquetem en posició de pluja (Tot el més protegit possible) i ens vestim el millor possible. Jo no tinc pantalons de pluja però porto dues capes. El que si que tenim són dues bosses d'escombraries industrials que posades a cada camal i lligades amb cinta americana em serviran per protegir-me les cames de la pluja. Faig una mica de riure però “Ande yo caliente...”
Decidim doncs no allargar l'espera i posar-nos amb marxa. La cosa, però, es complica una mica perquè l'Atlas (la meva moto) no s'engega. No és greu, però no té gens de bateria. Ahir ja vaig veure que feia el ruc amb els llums, però avui és seca. Engego apretant la moto amb la complexitat que hi afegeix el fet d'anar carregat i cap al desert hi falta gent!!!
Amb molta cura emprenem el camí de baixada d'Ifrane direcció sud. La pluja continua però no sabem si és pitjor la boira baixa que ens impedeix veure-hi amb claretat.
A més constato que els dos llums de posició de la Talaia (la moto d'en Bascu) són fosos, per tant, seguir-lo em resulta una tasca força complexe. Durant unes quatre hores anem direcció sud darrera una moto de polícia que les ha d'estar passant tant putes com nosaltres. Fa una mica de riure tot plegat, perquè hi ha alguns vehicles que ens adelanten i quan veuen que davant hi ha la policía, després frenen. I el pobre polícia prou feina té a anar amb moto com per posar-se a aturar a la gent...
I de cop i volta, la pluja s'acaba. I surt el sol. I fa caloreta. I el paisatge canvia radicalment als boscos que ens acompanyaven per unes grans planuries amb quatre matolls. I amb tot plegat, ens torna el bon humor i les ganes de continuar el nostre viatge. En poc menys de 15 minuts les motos i tot el que hi ha a sobre s'asseca força i amb aquesta bona llufa, arribem a un poblet a prop de Midelt. Aturem les motos i veiem que tenen el dinar a punt. I aprofitem per estendre tota la roba que portem sobre les motos, desembolicar farcells i dinar el nostre primer Tajim mentre contemplem la gent amunt i avall. Ens crida l'atenció la gran quantitat de policía que arriba en moto i en autocar. Fem broma pensant que potser els porten a tots d'excursió o a fer maniobres, però clarament els veiem una mica de “campo y playa”.
Dinem de gust contemplant el carrer quan de cop i volta passen dues motos. I el que més em crida l'atenció, una d'elles és una superteneré negra mate practicament igual que la meva. No sóc l'únic sorprés. El Joseba i el seu company s'aturen en sec i ens vénen a veure. Dos bascos que viatgen en una KTM i la superteneré. La fem petar una estona i nosaltres comencem a preparar-nos per marxar mentre ells es preparen per dinar. La meva roba continua mullada, però el més emprenyador d'assecar seran les botes... Decideixo conduïr amb l'abric girat (la part de dins a fora) ja que per fora és ben sec i per dins encara és humit. També estenc el gersei i els pantalons a la part de darrera de la moto, així com les dues botes. No em queda més remei que continuar el viatge amb xancletes i mitjons...
Continuem la marxa cap al sud però en Bascu ha llegit a la guia que tenim que a Midelt podem trobar solució al problema de la bateria, puig sembla que hi ha un mecànic força bo. Així, doncs, fem una aturada tècnica a Midelt on no acabem de trobar exactament el mecànic de la guia però si una botigueta que ens proveeix d'àcid per la bateria i bombetes pels llums de posició de la Talaia.
Aprofitem l'aturada per fer una mica de manteniment de les motos i acte seguit reemprenem el nostre viatge.
I la sorpresa següent és genial. Un altre canvi de paisatge per enfilar-nos per primer cop a l'Atlas pel cantó est. La carretera fa giragonses espectaculars que ens obren paisatges preciosos. Conduïm contemplant el nostre voltant i gaudim de la primera posta de sol del Marroc.
Quedem perplexos en veure els colors de la posta de sol. Blau, vermell, groc, lila, taronja... Ens hem d'aturar cada tres per quatre per gaudir de l'espectacle. Com diría en Richard, “Avui Déu es mereix un deu amb aquest espectacle”. Però si bonica és la posta de sol, també té un inconvenient. A continuació es fa de nit.
La nit ens agafa just abans d'entrar a les gorges de Ziz. I abans que prenguem cap decisió, el destí la pren per nosaltres i ens regala un hotel-càmping situat just al moment en que ja no podem apreciar res del paisatge.
Volem acampar però l'amo està decidit a convencer-nos de que agafem una habitació i sopem allí. Sort n'hem tingut de la seva capacitat de convicció. I el més divertit de tot, és que no té cap habitació lliure. Pel que sembla, tot i que l'hotel pràcticament és buit, totes les habitacions estan reservades perquè al cap de pocs dies ha de venir per la zona de visita el rei. No és que el rei vulgui fer servir l'hotel on som, és que senzillament reserven per tot el seu seguici. I per tant ens mostra el que serà la nostra habitació, una sala d'estar amb un sofà-llit que l'envolta i que ens permetrà dormir una hora a cada racó si ens vé de gust.
Sopem de nassos i no tardem a anar a dormir, després d'assecar la tenda de campanya i els sacs de dormir. La veritat és que tenim tota l'habitació ocupada ja que hem de tornar a empaquetar el material i revisar que tot s'hagi assecat.
Avui pensem que no hi haurà nassos de despertar-nos l'endemà...
Escrits
